Total de visualitzacions de pàgina:

15 de març del 2019

Mutande in bagno...

'Me gusta vivir la vida sin dar explicaciones'... Aquests dies, Ketama. Si faig una mirada enrere, si reviso escrits dels darrers anys, si faig del passat  aquest present que, necessari, convé revisar... On sóc realment? Al millor de mi mateixa. Per això escolto, avui, De Aki a Ketama, un directe magnífic, mentre sóc al tren. Miro de no vinclar gaire el cos, ni puntejar amb el peu, ni moure el cap, ni seguir la lletra amb els llavis... Difícil. Si el que realment faria és ballar, la realitat d'un divendres, el futur immediat.

Dinava avui amb un especialista en dramatúrgia que està a punt d'estrenar un musical. Ha triat el restaurant, Fratelli la Buffala, les millors pizzes al forn. Somriu, fa temps que el conec, o hauria de dir que el segueixo perquè sempre recordaré aquell 'no, mercès' d'un gran Cyrano al Poliorama, Flotats, quins versos tan ben escrits.. O aquell Rañé 'que jo m'haig de casar amb la Katisha???', magnífic Mikado. Genial aquell 'cavall desbocat per les ones', Mar i Cel, la veu poderosa d'Isabel Soriano, brillant cançó dels pirates...

El meu amic especialista és una icona, sempre li dic que és un aristòcrata, talment el Fabrizio d'Il Gattopardo, també un home del seu temps, de tot el que ha viscut i el que encara ha de viure. Hi ha confiança, tal com raja, davant per davant... Discrepem. Del que cal escriure, segons ell, del que hauria d'escriure, segons el meu parer. I és que avui dia costa tant... Que el públic d'un teatre s'emocioni. Que una obra de teatre tingui èxit. Que triomfi a casa i a l'estranger. Els calés... Ai els calés. No tothom pot viure de l'art. Però si que és un art viure. I el meu amic sap viure l'art i la vida. Amb plenitud. I amb calés, of course.

Demana un Zuccotto di melanzane. Jo una pizza, i això que convida ell... No es tractava de tastar la millor pizza? Em deixa tastar el seu plat. Exquisit. La meva pizza? Capricciosa i deliciosa. Faig el meu ritual. Deixar la vora de pasta en  un cercle exacte...  Parlem dels amants, de les amants, n'ha tingut un munt, en té, els anys no l'han canviat, només el cos, les faccions, però l'intel·lecte, intacte. Parles italià? Vaig estar alla bella Italia un estiu, responc, és tot l'italià que sé, ell sorprès, jo vaig llegir la Divina Comèdia, La Commedia, en italià. I Proust, en francès. I Joyce, en anglès... Em trec el barret. Com no podia ser d'una altra manera. La meva mitomania és palesa... Això ho sé... Amb certesa... La rima, sempre al punt.

I tu, que en tens, d'amants? Un, penso, amic e amat, un amant que té cura, que respon, que estima, un company de nits i dies. Jo? El miro innocent. Segur que en tens un munt... D'amants? M'agafa de bracet. No vols parella?  Non voglio trovare mutande in bagno, responc. Arribem a l'entrada del metro, non dimenticare le pagine, el quiasme, és veritat, no n'hem pogut parlar... Proust, un altre dia...

Baixo les escales, 'igual que si fuera un sueño', la multitud, la veritat, la mia realtà...

Spoty.... Ketama... Verdadero...


Vídeo de verdadero de aki a ketama














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada