Intensa i compromesa...

Tardor, amb prou feines les fulles incipients despunten a les carenes i l'aire fred que durà pluja de vent... Tardor de prou, de tots els dies, del que calgui, de camins de gent, arreu, una espelma o una flama, o ambdues, i veus que canten, que bramen, i a les cel·les, la impotència, i a les voreres la revolta, sempre nostra, i la mà menuda, el futur, el present, els anys, les tardors, les fulles incipients...

Així empenyo el parèntesi de sol d'un dissabte robat, a pleret, camí d'un Picancel enyorat, retrobat. Proposo itinerari i la prospecció es fa imprescindible... Encarat, imponent Salga Aguda. L'ascens fins al coll, camí de la Portella, el temps que s'escola davant el Catllaràs, Ensija i un Pedraforca emboirat. El descens accelerat, les pedres d'un camí entre pinedes, abocats a quarts de set, encara a temps de fer el toc, de mitja conversa. Parèntesi que es tanca amb la darrera llum del dia...

Tardor, un fred de no ens aturaran, els dies que vindran, els rostres masegats, però 'no podran, que tots guardem aquesta llum', que ja no tornes enrere perquè mai no va ser prou, perquè revifes amb tants de motius per dir 'qui som, i que tothom ho escolti'.

Lectura de tardor, Records del futur, sentint la pluja i el fred més que mai present, i no perdre el somriure, la revolta, l'alè d'aquests dies de tardor intensa i compromesa...

Bill Evans... Like Someone in Love