Nocturn...

Parlem dels colors, que veus diferents i em sorprèn, no vol dir res, dius, perquè el que importa és la llum. I penso en els grisos i els verds quan el sol il.lumina el capvespre. El millor moment per captar l'instant. I t'imagino amb el tele, la teva mirada, el teu objectiu. T'imagino... C'est comme ça.

Parlem. De viatges cercant les aurores boreals al nord,  travessant carreteres infinites a l'oest, descobrint  poblats on només tu hi has arribat, al sud. Els països que portes dins i que has reflectit en cada foto, les teves, com ningú sap fer.

Quan no saps admires. I quan saps, una mica, també. Tot és nou, tot el que comparteixes, aquests anys que m'he perdut el que has vist i has viscut. Fa vertigen. Una miqueta. Aquest vaivé de converses de nit, tenir-te present, que ja vindria a retrobar l'escalforeta d'aquest jaç amorosit.

Quina por. Ja ho pots ben dir. Escriure el que veig, el que visc, amb tu, a l'altra banda del meu món on de tant en tant hi faig estada. I cada dia et faig anar tard perquè quan em dius i jo et dic el temps s'esmuny d'una revolada.

Ho veus? Era això, el color que més m'agrada, tant és, perquè només cal il.luminar els bons propòsits. Com ets, què vols, el millor que tinc és aquest doll nocturn, mentre dorms i t'imagino.

Gwendal... Irish Jig...