Total de visualitzacions de pàgina:

24 de juny del 2013

Let It Grow

Ara fa gairebé un any, seia 'davant d'un pany de mar, a una terrassa magnífica, a punt de celebrar Sant Joan amb les meves amigues'. Avui, de la meva terrassa estant, al meu poble particular, aquest 'capvespre silenciós', albiro el riu... Aquest riu que és el meu mar particular, el mar d'emocions i records que retornen suaument, a poc a poc... El riu que flueix davant meu com flueixen els meus pensaments.  

Foragitada la foguera, els focs d'artificis, la màgia dels dies passats, assaboreixo aquesta moment precís de solitud necessària. Quantes solituds possibles! Algunes, de punyents. Saudade? Invocaré Rousseau:  'C'est surtout dans la solitude qu'on sent l'avantage de vivre avec quelqu'un qui sait penser'.

Hi he pensat. En aquest dies en què el desig m'ha empès a escriure d'una revolada. En aquest dies en què la realitat m'ha empès a parlar obertament. Mots espargits en totes direccions. Certament ja ho deia Isabel Allende que 'las palabras andan sueltas sin dueño'. I a mi que em costa de posar-hi ordre...

Fluir, calmar, compassar, reflexionar, deixar créixer... Talment un vell ritual. A trenc d'alba. Amb Annie Haslam... Renaissance...
 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada