Molt a prop de la terra

'Vosaltres, les dones'... El veia a venir..Un home culte, intel·ligent, respectuós...  Assegut davant meu, més a prop que a qualsevol d'altres trobades en altres espais molt menys íntims. La meva expressió al rostre el va interrompre... Quants tòpics amuntegats en la memòria. Havíem enraonat bona part de la nit però, en un instant de segon, es va quedar sense paraules ni arguments... 'Vosaltres les dones'...Va deixar el tòpic en suspens... I aquell somriure maliciós...

'Com pot ser que els teus escrits diguin tant i ara que em tens davant teu et sigui tan difícil dir-me'... 'Ho veus? Ara et defenses'. Les mans llaçades, un gest inconscient. I és clar que em defensava... De mi mateixa. 'Què et fa por?' Avui tot, vaig pensar.

Cultes, intel·ligents, respectuoses... 'nosaltres les dones som molt a prop de la terra'... Ja ens agraden els cavalls alats, els somnis d'una nit d'estiu, les metàfores... i el silenci.

'Ets aquí?' Més present que mai, vaig pensar. No calien paraules. Només l'instant, allò que feia perfecte el moment...

Vaig triar L'Univers. 'M'agrada', va dir. 'Sembla feta més per a mi que no pas per a tu'... Sembla feta per a nosaltres, vaig pensar. Un home i una dona... Persones.