Envoltats de Montseny, el llarg viatge per una carretera de revolts tancats ens va dur a un circ màgic, l'espai precís d'un espectacle que ens va seduir. De la nit de solstici van emergir els sons de la rúmbia, i de la llum en moltes direccions van emergir els moviments i les imatges de danses d'equilibri i bellesa.
'Santalegria' retrobar-nos al cap dels anys. Perquè només ens ha distanciat l'espai que hem anat fent per camins ben diferents. Perquè el teu somriure de sorpresa continua agradant-me, perquè el 'western crepuscular' em va evocar els anys de cinema compartit, amb el nostre 'canalla' Guerín, les trobades al Nostromo, matinades de guitarra puntejant
Wish You Were Here. Un munt de records, Sant Sadurní, a la porta de l'església, al bell mig del campanar, de camí cap a la Plana, notes d'acordió en processó enmig d'una boira que ens amarava a ritme de 'Jaqueline'... Una nit tan bona, unes quantes bones nits d'aquelles que duren tres dies però que perduren en la memòria i en el temps...
M'agrada el teu món que abasta tots els móns, totes les cultures, m'agrada aquesta Troba que us fa grans, perquè sou molt més que sons i veus, perquè compartiu ritmes autèntics, perquè parleu de sentiments, de desitjos, de maneres d'entendre la vida, dels impossibles possibles, i perquè sempre m'has captivat amb la teva manera d'entendre l'amistat, la complicitat, la tendresa...
Quina grandesa d'aplegar-nos i fer-nos ballar... Ens re-Troba-rem, n'estic convençuda, i a ritme de botons d'acordió veurem 'estrelles de nit, xinetes del dia'....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada