A l'ambosta de les seves mans

Fa molts anys que esmorzem plegades, de dilluns a divendres... 'Què m'expliques xatona?'  'Explica'm coses'...  Quan li parlo de la meva quotidianitat més quotidiana em fa sentir com si la meva vida fos excepcional. Ella explica poc. Sempre ha treballat de valent, sempre ha tingut cura de tothom, sempre ha estat necessària, sempre al servei dels altres. Fidel, no qüestiona, entoma, en silenci. De casa a la feina i de la feina a casa....

Quan li parlo abrandada de lluita, de reivindicacions, de justícia, fa que sí , el cap acotxat, poruga. 'Està tot tan malament'... S'ha deixat vèncer? Ha renunciat al somni? S'ha resignat?... Li falten tres anys per jubilar-se.  'I els anys passen de pressa'...

Fa uns dies li parlava d'enamorament, de passió desfermada. Ella  m'alertava: 'no t'enfilis', 'massa entusiasme', 'et correspon?' 'Aquest tipus d'onades 'ara neixen ara finen'. 'Ets massa intensa'.

Ahir jo tenia la intensitat en baixa forma. Ella, somrient, tenia bones notícies. Fa uns dies que s'ha apuntat a classes de relaxació. 'Em va molt bé per oblidar'. Oblidar?

Tinc uns quants remeis contra l'oblit. Uns quants antídots per a la intensitat en baixa forma. Dos dels meus antídots preferits seuen avui a la terrassa de casa, divuit anys, quin futur tan present. 'Explica'ns, tieta'... Els parlo de la meva quotidianitat i dels meus somnis que ni s'abarateixen ni es resignen ni s'obliden. 

Asseguts davant meu, me'ls miro amb afecte, amb amor incondicional. S'han fet grans. Dues primaveres lliures amb veu pròpia. Han trobat 'l'espai d'història concreta que els pertoca'. S'enfilen amb passió desfermada en la realitat incerta i immediata. S'entusiasmen amb les nombroses habilitats que han desenvolupat i compartit. Són intensos. Tots els somnis, a l'ambosta de les seves mans.