La meva Frida Kahlo particular...

Viu a un indret màgic, un poblet del Bisaura, on va aterrar ara fa uns quants anys amb el seu company, i on  ha configurat un espai propi que acoloreix amb una creativitat que em fascina. Sovint duu flors als cabells, arracades, collarets, braçalets, fets amb qualsevol material susceptible de reciclatge, La tinc molt a prop un cop a la setmana, quan ens posem de costat per cantar el que ens agrada, quan fem broma i em segueix i jo la segueixo. Compartim 'Magnify the Lord' que cantem per divertir-nos, abans d'un concert o fins i tot al jardí de casa seva...

Té un somriure net, una veu melodiosa. I en sap, i molt, de transmetre emocions. Fa uns mesos va tenir un ensurt que l'ha feta més forta perquè ha tornat a ser ella en totes les seves dimensions, pintant amb intensitat, creant com no ho havia fet mai... M'ho confessava l'altre dia, mentre preníem un cafè a la terrassa de casa. La veia amarada de projectes, el desig de compartir espais de creació. Somreia. Vam enraonar un munt. Semblava que cap rellotge pogués deturar la nostra conversa...  Fins que es va fer de nit i va haver de tornar a casa. Al poblet, entre muntanyes.


 M'encanta aquesta xarxa social invisible que t'uneix a persones que has tingut el plaer de conèixer. Som més a prop que mai, amb mots que viatgen d'un lloc a l'altre, amb sentiments que s'aboquen sota la forma d' imatges i sons... Compartim el desig que l'empatia torni en aquests 'malos tiempos para la lírica'...

Nosaltres les dones, Maria del Mar Bonet, Edith Södergran, un petit present per tots els bons moments compartits i els que segur que compartirem...