Somnis per descobrir

Tren de tornada a casa... Contraportada... Tanco i deso el diari a la bossa... Connecto el mòbil... És moment d'amistats... 

Em sedueix un missatge d'una amiga que em convida a un taller al bell mig del solstici d'estiu, Dones que dancen amb llops. M'agrada. El nom em duu al títol d'un llibre que vaig llegir fa uns quants anys i que em va donar moltíssimes pistes del que som, del que sentim, del potencial que tenim. Un llibre on els estereotips es qüestionen. Un llibre d'anhels i passions que flueixen al voltant dels nostres desitjos:  Mujeres que corren con lobos, de Clarissa Pinkola.  La dona que corre amb els llops, sense trampes, amb la fortalesa d'una dansa antiga, sentint molt proper cadascun dels elements que l'envolten.


No puc deslligar la lectura del llibre de Pinkola amb la d'una altra petita joia, una faula de Marcia Grad, La princesa que creia en contes de fades. Encara recordo l'emoció de veure'm reflectida i molt en el viatge de la Victòria, aquesta 'princesa' que aprèn a prendre decisions i que es desprèn del qui la vol submissa i dependent. Sovint construïm miratges apresos, valors i expectatives que tenen molt poc a veure amb la nostra sensibilitat, amb el nostre propi itinerari.

Tren de tornada a casa... Desconnecto el mòbil... És moment d'observar al meu voltant...

A prop meu, davant per davant, capten la meva atenció dues dones d'una edat semblant...L'una, pulcrament asseguda, cabells llisos i curts, jersei de coll alt, els dits traçant missatges al mòbil... L'altra, vinclada, gairebé horitzontal, cabells llargs ondulats, brusa descobrint les espatlles, la mirada fita en el diari... Dues dones properes... Dues dones que es diran adéu sense paraules...Dues dones semblants a tu, a mi, a nosaltres...

Som com som, amb molts dubtes per compartir, amb moltes experiències per transmetre, amb molts somnis per descobrir...

La dansa que desvetlla els sentits... Loreena McKennitt... The Mummer's Dance