Gaire lluny

Algú em va dir fa uns dies que no havia tingut sort amb l'amor... Depèn, vaig pensar.  Al llarg de la nostra vida podem sentir-nos molt estimats. Sort? No sabem mai com funciona l'amor de portes endins. 

Plàcida nit de música i escriptura... Primers acords... Records... 

Admit the sleepless nights I've had... De vegades... Hi penso...  Això de tornar-te a trobar per un carrer on havíem transitat abraçats... 'La sorpresa es una liebre', que deia Martín Gaite. Aviat farà dos anys que vam revifar un desig pendent... Tant de temps?

And fly your one love... Destrio aquella mirada de divuit anys i matinada, rient amb tu a la barra d'aquell bar... N'havien estat tants... Somriures, vull dir. Si aleshores ja no va ser, per què ara sí? 

 Love you in a place where that no space in the time... No vaig provar mai de fer-te ballar. Ni cantar... Quin desastre, aquell sopar, mirant de desxifrar aquella cançó que cantaves, bé, que miraves de cantar... Vols creure que no me'n recordo quina era?
 
Thinking about your love... De vegades em reca no conservar res de tu... Ben fet... Ara em recrearia en aquell missatge curt, íntim, l'única vegada que et vas deixar anar i que em vas semblar sincer.

And that's all... Ja ens veurem, que deies, que dic, que segur que et torno a trobar sense carrer per desviar-me... N'estic convençuda que tu també hauries fet el mateix... Desviar-te.. Però es que el món és tan petit... El nostre. Sort que no hem arribat gaire lluny...

Give my heart much too soon... Jennifer Holliday... Fools fall in love...