Penitència

La vaig conèixer al tren. De seguida vam saber que ens havíem trobat per seure juntes, encetar conversa i oblidar l'hora i quart que havíem de recórrer plegades. Aquella intuïció que et fa curt, molt curt el viatge, amb tantes coincidències en tan sols un instant. Davant nostre la perspectiva d'una Setmana Santa a tocar, aquests dies que se suposa que has d'invertir en turisme...

Em va comentar que potser faria el Camí de Santiago, si no surt res més, deia, que les seves amigues en feien una altra, d'excursió, no em ve de gust...  Potser vols solitud... Ens vam donar els telèfons, massatgista, quina sort, dia i hora... Curiós, vaig pensar. Pràcticament desconeguda. Però aquells ulls d'haver superat els cinquanta de llarg, aquella energia de dona màgica propera...

... Penso en els seus efectes...  En les meves decisions per als propers dies...  Camins... Dreceres... He invocat al bell mig de la Ciutat dels Sants un home savi i atractiu, curull de somnis, delerós d'una reacció química d'aquelles que facin explosió. De fet, la dona màgica tenia raó. Potser el massatge que em va fer fa uns dies va obrir moltes portes, va desfer contractures i prejudicis. Quina penitència... Soparet... Gintònic... Licor d'herbes... Jazz... Bona conversa... I alguna malesa...

Temptador... Redempció? .. Highway to Hell...