Escenari fantàstic

Un bon company de viatge, dues invitacions d'una amiga excepcional i tot el dia per sitgejar. Trobada matinera, abraçada, fa gaire que esperes, cinc minuts. Encaterinada d'aquests ullassos que em miren i somriuen, i d'un cos que m'embolcalla quan ens saludem a l'estació... Quin tren és el nostre, anem dins de l'horari previst, diàleg de pel·li, n'hem vistes tantes...

La previsió, pluja, el tren de dos pisos, gairebé directe, mar de plata, túnels, a tota castanya, aturada progressiva, sents l'olor de la frenada, anava amb massa embranzida... M'agrada com mou els braços quan argumenta, quan difon el coneixement adquirit d'autodidacta, m'agraden els raonaments, les explicacions, les puntualitzacions de tot o gairebé tot.

Baixem a l'estació, estem de sort, núvol tan sols... Ostres, el paraigües, un Antoni Miró, remarca, poca broma, ara ja camí de Sant Vicens de Calders. Opció: el meu mini Kukushumushu, un regal de ma germana, hi cap a la motxilla, motxilla de ta filla, nooo, meva de fa un munt d'anys, ha pujat uns quants dos mils, o potser eren dos-cents, torna a somriure, les excursions 'como que no'...

Ens cal la platja, les escales de l'església, les fotos, jo mateix, enquadra amb un mòbil que supera el meu amb escreix. Estupenda. Ha sortit el diari del Festival, la prova irrefutable que hi som, il·lusió fílmica...

Pugem escales, no cal l'autobús, ve de gust caminar, arribar al raconet Sant Sebastià, les parades frikinoir, samarretes i monstres, més fotos, uns quants trekkers, encara una més... Gradual, arribem a l'escenari fantàstic, Auditori de pantalla terroríficament immensa... Hem quedat a les taquilles, la meva amiga embolcallada de producció i eficiència somriu, invitacions, Interchange, ja direu, te'n faré una valoració, gràcies, infinites, us haig de deixar...

Dain Iskandar Said presenta el film, humil, aplaudiments... Fos en negre... Caràtula imprescindible, més aplaudiments... Una hora i tres quarts... A grans trets? Bones actuacions, ambientació magnífica, thriller críptic, guió enrevessat, no hi veiem tanta contraposició de mons, potser perquè un, el tribal, predomina per damunt del tecnològic...

Dinem. Licor d'herbes. Salut... Sortim a la pluja, abraçats, el paraigües tan menut i ell tan gros... Aixopluguem la tarda al Retiro, cafè mític, frikejant, alguns elegantment decadents... Refugi cinèfil, a bots i barrals, l'aigua és un munt de rierols... Un altre licor? Dòmino! Gran partida d'una hora, rient, desbordats, com el xàfec...

Entrem a ca l'Enrich. Croissants. En vols un, faig que no amb el cap. La dependenta assenyala els normals...   I els de mantega... S'ho pensa. Desfà el dilema. Un de cada, why not, jo encara amb les herbes pensaments enllà... Tip de riure, enfilant el Prado Street de cua cinèfila, nosaltres de tornada, tren de les 19.28... Viatgem faceboquejant adolescentment, al pis de baix, Garraf, Gavà, Sants...

Darrer whats, una selfie de cloenda, somrient, darrere l'arc de Triomf, has triomfat, gràcies, un plaer.

Darrer tren cap a la Plana... Visionat íntim, galeria d'imatges... Me'n reservo l'essencial. Escales, mar de fons, somriure enigmàtic... Escenari... Fantàstic...

Be Movie... Nowhere girl