Pàg. 18. Darrer paràgraf: 'De vegades em sorprenc a mi mateixa recordant la darrera vegada que vaig tenir contacte físic significatiu amb algú, tan sols una abraçada o una cordial encaixada i sento una fiblada al cor'... Bec un glop de cafè i empatia. Hi ha personatges literaris tan propers...
Deixo la tassa al platet i tot just arriba l'home del barret panamà, rostre acartonat, dandi decadent... Seu, demana un conyac, encén una cigarreta i comença a fullejar un diari esportiu... Tanco el llibre. Full i llapis d'urgència... Arriba la dona, estupenda, cabells marcats de perruqueria, maquilladíssima, bruseta amb una tira oberta a l'esquena, pell bruna de sol intens, talons amb discreta plataforma. Un whisket, sisplau... Ulleres de sol, ambdós, malgrat que no hi toca el sol, a la terrassa...
M'encanten. Parella de postal, que en diria la mare. El món d'abans, molt abans que ens tornéssim tan profilàctics. Genuïns. Ja no en queden. Parelles que s'adiguin tant, que encara festegin, que es sedueixin l'un a l'altre. Bogart & Bacall, sortits d'un casament, de casa seva, d'un altre segle.
El món va molt ràpid però sortosament algunes parelles l'alenteixen. Emmarcaré a la memòria aquest moment, amorosit fotograma, la taula dels amants, el temps deturat...
Torno a la realitat de la meva taula, la tassa buida, els minuts escolats... Sóc jo qui se'n va, algú m'espera, no pas un amant amb barret panamà... Fiblada al cor, camino consirosa, deixant enrere l'escena que potser un altres ulls reprendran...
L'eternitat, l'encís... Humphrey and Lauren.. The Big Sleep...
Genial
ResponElimina