Dona trànsit

Fa uns dies vaig conèixer un home magnífic amb qui he viscut un parell de tardes d'entusiasme i complicitat: una conversa vora el mar i una pel·lícula, L'avenir, que recomano. Té un grup d'alumnes amb qui comparteix classes i vocació i cada dia des que ens coneixem m'ha regalat un bon dia carregat d'icones... Puntual a la cita... Gustós, el primer pensament per a tu...

Havíem quedat per retrobar-nos, un concert, ja concretarem l'hora. Ahir vaig rebre els seus mots virtuals, ha conegut una dona magnífica, l'amor que cercava finalment trobat...  Vaig somriure en llegir el final: 'Em sap greu però crec que la nostra trobada ja no tindria sentit'...  Imagino el temps dedicat, no és fàcil regalar un comiat... Vaig desitjar-li sort, virtual, molta i un somriure de bat a bat, amb un munt d'abraçades... Però...

Rumio. Quants comiats rebuts aquests mesos... Uns quants... Amics, amants, alguns enamorats, d'altres que m'han fet ballar el cap, relacions amb data de caducitat, de presents i passats, amb qui he compartit el dolç temps d'entusiasme, la tendresa, la complicitat, que m'han emocionat, molt, moltíssim i a qui agraeixo les estones, els minuts al seu costat.

Vull una parella, em comentava un desconegut de matinades. I tu, què vols? Jo? Un bon dia tots els dies... I mentrestant? Dona trànsit. Descobrint, gaudint dels instants regalats, passes curtes, horitzó incert i el que ja tinc, el que dóna sentit, un bagatge d'emocions ben meves... Dona trànsit de buits i calfreds sòlids, de somnis i recances... Dona trànsit de bat a bat, amb els ulls ben oberts, sentint la vida en solitud... Dona trànsit de mots que no oblides, de passió i embranzida...

Per aquests bons dies... Per tots els que vindran...

Love Never Felt so Good... Michael Jackson... Molt especialment...