No acabes de sortir de mi, del meu anar i tornar, de l'enxarxat univers que ens fa ballar el temps i el cap, no acabes de sortir de res ni d'enlloc. Parlar pels descosits, esgarrapant hores de son... I deixar molts silencis en suspens...
Ets el meu primeríssim primer pla, un zoom a molts quilòmetres, tràvelling circular de vertigen, contrapicat constant i fora del meu enquadrament, sonor contrallum bategant a un munt de fotogrames per segon...
I ara què en faig de tanta expectativa? Envio un SOS a la xarxa. Algú a l'altra banda de la solitud... Quina sort. Una dosi de realitat abans d'anar a dormir: 'No tinguis el llistó massa alt ni et creguis el cor que imagina... Pensa amb qui no pas en què'... Agraeixo la sinceritat, la serenitat, bona nit desconegut i gràcies... A tu, descansa...
Primer pla... Elianne Elias... Samba triste
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada