Total de visualitzacions de pàgina:

14 de març del 2017

Au printemps

Havia de ser una primavera tan diferent... Aquest Monteixo des del caminet encarat a Alins... De la fullaraca al vellut de les primeres flors, que desitjava, no ho saps com. Però la llum de la nostra intensitat ha durat, no la meitat, molt menys...

Quin parèntesi més llarg... Suficient com per encalmar, com per reflexionar, com per posar-hi distància... Certament les emocions van per una banda i les raons per una altra. I no tens raó. No la tens. Per molt que en facis ús.

Havia de ser una primavera ben diferent, sí. Però és la que vindrà, no la que podria haver estat perquè així han anat els dies. Els crancs anem enrere, ens movem a poc a poc tot i que de vegades fem la gran passa. Sempre dic que és impuls, i potser no o potser sí però de seguida enrere, passes curtes i... Al cau.

No entenc moltes coses. No entenc les pauses, no entenc el silenci. Si no és per fer patir algú. 'Que d'aquests ja n'hi ha' que deies tu. 'Perles pels porcs', també deies. Aquests lectors dels meus escrits, homes d'un univers al qual un dia, uns mesos, vas pertànyer, t'agradi o no, te n'excloguessis o no. Vas triar, seleccionar, combinar... I descartar... Ens hem descartat nosaltres mateixes, totes les Nathalies, que no en som poques... I és clar. Deixes d'alimentar... I ens descartem per inanició emocional. Bona feina.

No els has de menysprear aquests homes de xarxa que, com tu, sedueixen amb dosis de bon humor, amb intel·lecte. Divertits i intel·ligents, d'aquests també n'hi ha, ho dic jo, més dels que et penses. Potser sí que hi pensen també en la física quàntica, en la fisiologia, en la física d'altes energies... Però, què vols, nosaltres també. Allà on hi hagi un bon llibre, una bona cançó, un bon film, un bon jaure, un bon àpat, hi ha vida, intensitat, emoció...

Una perla... Un comentari a Nathalie... Me'l va escriure fa uns dies un home a qui no conec i que, com tu, i com molts altres, és lector d'aquest món imaginari. El comparteixo:
 
Fa una estona que et llegeixo, he arribat fins aquí, fins la pel·lícula (Les invasions bàrbares) que també a mi em va fascinar. I paro (continuaré). 

Miro la foto que fas servir al perfil, i miro aquest caparró, i l'intento penetrar a través d'aquests ulls que em travessen, per veure d'on treus tot això que escrius (...)


Jo també escric (també tinc blog), però quan torni a néixer vull ser dóna. I si pot ser, com tu. Mentre, però, no renego pas de ser el que i qui sóc, ans al contrari.


D'on has sortit? Que fas aquí? Creus que hi ha alguna possibilitat de que ens coneguem, ara que encara sóc home? Si em dius que no, no et preocupis, no em suïcidaré –que podria, sóc molt romàntic– per una vegada seré pragmàtic: et demanaré per Reis!


PS
 

Com més et miro a la foto, més al·lucino, realment no ets d'aquest planeta. Tu ets del meu. 


Solellat dimarts. Au printemps... Jacques Brel...



Vídeo de au printemps jaues brel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada