Escolto Tears Dry On Their Own i espero. Per poder atrapar els teus dits que deixaran un missatge quan llegeixis el meu. No era 'la liebre en el erial'? Potser sí, però de vegades ve de gust invocar el plaer, una mica de nocturnitat, Chasing Pavements i aquesta lluna tan plena...
La playlist té l'encant d'una perla, de moltes perles, cada cançó un crescendo.. És el màgic moment en què brollen els mots, l'hora bruixa... Avui, si tinc sort, potser encara coincidirem. Midnight Train in Georgia. No t'imagines el munt de trens que he agafat aquests dies. Aquests mesos. Cap que em dugui tan lluny....
A deu minuts de sortir, d'adonar-me que la solitud és també una melodia, que ara només en són tres, els minuts, i que ja no podré respondre't, ni tan sols desitjar-te que els teus somnis siguin com te'ls imagines, encara més...
Un minut, el darrer, que escriuria més mots però demà serà tan ple d'emocions que haig de plegar veles... Fairplay, no ho dubtis. Anem parlant...
'Hold me in your arms, let's let our love blind us'... Springsteen... Cover me
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada