Total de visualitzacions de pàgina:

16 d’agost del 2018

Casualitats


La mateixa foto. El mateix instant. Quan fas un itinerari entre muntanyes, la sensació de llibertat és indescriptible. Per això entenc el moment, els braços oberts a la natura.

Casualitats. I algunes coincidències. Faig memòria d'un matí, camí entre muntanyes, un toll amagat i el peu sota la fullaraca. Vam riure de valent. Caminàvem junts, tu més avançat, em deixaves enrere, amb la música als llavis, sempre cantes, dius, sempre ho faig, quan ningú em segueix les passes,  el paisatge que va amb mi, el so de la veu en l'altre.

Casualitats. Llar de foc al capvespre, quan el caliu convidava a la conversa, teixint l'escalfor, quan escoltes l'altre i el sents ben a prop. Abrandar-nos i deixar que la passió embolcallés la nit... La matinada...

Una seqüència i una altra. Les converses de whats memorable, un fart de riure, un munt de vocals i consonants gairebé inintel.ligibles, era el fred o potser els licors saborosos.. Jo escrivint dolls, tu llegint-los com sempre has fet, com encara fas...

Els braços oberts, la calidesa, si véns amb mi, descobrir la plenitud... I sentir vertigen del que senties. Però no ens tirem entere, sempre endavant, que el camí i les persones són a prop i ens enriqueixen...

I tants moments quan t'he sentit a prop, paisatges compartits, quan et porto amb mi, la teva veu, aquest càlid gest i l'esguard que diu tant.

I miss you... Com ens agrada que ens trobin a faltar. Estimem massa? I què? Si en l'amor hi ha el principi de totes les coses, les gotes de pluja brillant a contrallum.

Els braços oberts, sentint la natura,  molt a prop, sentint que hi ha un més enllà, 'que les coses no van bé sense tu'. El nom de cada batec, el teu nom, més a prop, el present, el nostre, que no som ben bé si no tenim l'altre bategant al mateix temps...

La mateixa foto, el mateix instant, en les roques, més enllà, els braços oberts, els ulls clucs, el panteix de saber que som a prop l'un de l'altre...

'I si l'atzar ens porta lluny'... Una versió d'un bon amic, una cançó de Lluís Llach que avui comparteixo amb tu, 'cada nota del teu nom'...

Jordi Illamola... Laura...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada