En plural...

Sopàvem ahir al Salambó, el que jo anomeno un espai emocional de primer ordre i on he viscut molts bons moments en els darrers anys. Tataki de tonyina, amanida d'espinacs amb bacallà i tomàquet confitat, i un tomàquets amb burratina magnífics. Coulant amb gelat de vainilla i una mousse de mango, maduixes i llima excel·lents. I el blanc sec fresquet, copes brindant per nosaltres, per les novetats. Girls. Feia temps que no ens vèiem, mesos que no coincidíem, les bones amigues maldem per trobar-nos però ja se sap les agendes, i amb filles que van creixent... Imprescindible, les ganes de continuar coincidint. Les vacances, a tocar...

Valoro el que tenim. Valoro el que som. Valoro l'esforç per aconseguir un benestar. Valoro l'amor que sento per aquestes amistat d'anys, molts, amb canvis de vivendes, de feina, de parelles, amb moments durs, duríssims... Però allà sopàvem, estupendes, a partir dels cinquanta no estàs per brots, el dia a dia i el que tries. Persones de qualitat amb qui et trobes bé i amb qui t'hi avens. Ingredients de primer ordre.

Vam parlar de les vacances. L'una, uns dies a Mallorca, casa rural i cales, amb tota una colleta, què dius, sí, parelles amb fills i un separat, interessant, no us ho creureu, un actor, el coneixeu, google, nom i cognoms, imatges. O i tant que el coneixíem. No recordes el nom però saps que l'has vist en alguna sèrie. Carai, noia, quin privilegi, pots comptar, digues-li que t'encanta la sèrie... Amb naturalitat, vaig aconsellar-li. Conviuràs amb la persona. Val la pena, potser més que l'actor.

Viatge a Baviera va dir l'altra. Amb filla inclosa. A punt el dossier que sempre prepara, apassionada de la història i l'art, de la política i la cultura. La sal de la tierra, Regensburg, les coincidències que són casualitats... I Nuremberg... Munic... Dachau, carai, impactant, sí ja hi he estat. Vaig evocar fa un munt d'anys, el viatge de final de Batxillerat, no oblides ni les imatges ni els forns ni les càmeres de gas... Sort dels documents...

I tu, Teresa? Vaig parlar en plural. Amb qui? Vaig somriure. Fa mesos que no ens veiem. I han passat coses. Coses importants. Vaig respondre a totes les preguntes, moltes, un qüestionari acurat que et fa adonar de la importància que algú entri a la teva vida just això, a partir dels cinquanta. No estan per brots les meves amigues. Ets un bon partit, Teresa. Totes som un bon partit. Dones independents, amb espais independents, amb economies  independents, ja ens hem fet a la idea que convivim molt bé amb nosaltres mateixes. Després d'una prospecció pel meravellós món dels homes de la nostra edat, després d'alguns intens decebedors, res com la casa per a tu.

I avui, al metro, camí de la feina, he volgut escoltar una entrevista interessant. L'entrevistat és un psiquiatra divulgador de renom. Quan li demanaven sobre la parella dona una resposta ben pragmàtica: és una qüestió de sort. Que tinguis la sort de poder trobar una persona amb la que t'hi puguis trobar bé i t'hi puguis avenir. A qui puguis cuidar i mimar. Amb reciprocitat. Que l'únic interès sigui que l'altre pugui ser feliç, que puguem ser feliços.

Una qüestió de sort? La sort es treballa, escoltes sovint. La sort és que et mirin amb bons ulls que deia en Carles Capdevila. Hauria volgut reflexionar sobre aquest tema amb les meves amigues però sempre se'ns fan les cinc-centes... Dos mojitos i un Bloody Mary a un dels pocs locals de Gràcia oberts entre setmana. I a petar-la fins a la matinada. Dormir poc és sinònim d'allargar el temps, la intensitat, la conversa que t'agrada retrobar en estat pur.

Se'n va la cobertura, al metro, mòbil sense connexió, l'entrevista en el moment més interessant. Torna. La felicitat? Hauríem de parlar de benestar emocional, diu el psiquiatre. Si veiéssim la història de tot un dia, tot el que hem fet avui és perquè hem volgut i hi estem d'acord. Jo faig repàs del benestar d'ahir, d'avui... I tinc la certesa que l'amistat és un bé de primera necessitat...

Benvingudes vacances...

Oh Happy  Day...