El fil del que vam viure

Em va donar un any perquè m'ho pensés. I al cap d'un any li vaig dir el mateix. Que no estava disposat a canviar la meva vida, a renunciar a les dones que em necessiten, als viatges, per estar amb ella. Es va enfadar molt. Un glop de cubata. Mentre t'escolto me n'adono de l'abast del que estàs dient. No és el que dius sinó com ho dius. Com si fos un avís. I doncs què és pensava? Callo. Glop de gintònic.

Has estimat mai algú? No t'ho dic però ho penso. Potser algun dia explicaràs a alguna altra dona el que t'ha passat amb mi, i perquè ja no ens tornarem a veure... Mai més? Qui lo sa. Quan s'esvaeixi el fil del que  hem viscut, del que vam viure.

No és impuls. O potser sí. Intuir que si hagués continuat amb tu hauria patit més, molt més del que he patit aquest dies d'incertesa, de neguit. Perquè no penses canviar. I bé que fas. Al capdavall vaig ser jo qui et va retornar a la meva vida. Què em pensava? Que series diferent?

T'he estimat, el teu cap damunt el meu pit, sentint-te a prop, abraçada a tu. Això és estimar. Fer quilòmetres per veure't, per estar junts. Això és estimar. Entendre el teu plor, acaronar-te, sentint el teu dolor. Això és estimar. Compartir vetllades amb els teus amics, proposar-te viatges amb furgo 'per camins inexplicables'... Això és estimar. I més, molt més.

Avui, mentre parlava amb un bon amic camí de la Grevolosa, hem arribat a la conclusió que és molt difícil trobar algú amb els mateixos interessos, les mateixes conviccions i els mateixos valors. Algú que tingui ganes de veure't, que et trobi a faltar i que t'ho digui i que ho senti de debò.

En realitat, deia el meu amic, trobes algú, sense buscar-lo. I tu has volgut que el sexe et portés a l'afecte. Potser hauré de començar la casa pels fonaments. 'No puc més, va dir-me'. No cal patir, Teresa. El meu amic somriu. A la nostra edat, gaudir, la vida, sumar, moments, construir, sentiments. 

Tanco aquest doll amb allò que em salva, que m'ha salvat sempre, com l'escriptura i la música... El cinema. Un dels meus finals preferits...