Equilibris

Avui parlava amb una amiga de filles. Les nostres. El seu company havia rebut per whatsapp un vídeo d'un local de copes on un individu abocava al got d'una noia un líquid més que sospitós. Hem d'ensenyar aquest vídeo a les nenes... La meva amiga m'explicava que s'hi havia negat. No podem educar les nostres filles en la por, aquest missatge del no facis ni surtis ni et deixis. El més important, deia la meva amiga, és l'entorn. Amb qui es relacionen. I, sobretot, no deixar cap amic o amiga sol...

M'agrada la meva amiga perquè diu les coses pel seu nom, és justa. Trobar-nos avui ha estat casualitat. Mentre jo dormia al tren ella ha pujat unes quantes estacions més tard i, en veure'm, ha segut darrere meu... Fins que m'he despertat i he vist els seus missatges per whats. Bon dia, guapa, m'he girat, he segut al seu costat, quant de temps. El tren és la vida. I a la vida n'hi ha tants, de trens...

Un dels meus preferits és el nocturn amb una sola estació anomenada solitud. En som uns quants que l'agafem, i no s'hi està pas malament. Alguns mirem el paisatge interior, d'altres llegim descobrint nous horitzons i els més agosarats, conversem amb els nocturns del tren de quarts d'onze que és quan ve de gust l'escalforeta. També la reflexió.

La propera revolució, la de les dones, al segle XXI, visibilitzar i educar en el respecte, compartir. Tot i essent com és, de vegades tinc veritables discussions amb el meu company, diu la meva amiga. Tenim la sort d'haver tingut unes mares que ens van educar per ser nosaltres, per ser al món, per decidir el nostre futur, per compartir amb els homes i deixar enrere el llast de segles de poder i submissió.

La meva amiga té raó. L'entorn ens defineix com a persones en un món cada vegada més confús. Com diu la Marina Garcés a Nova il·lustració radical, cal 'afirmar la llibertat i la dignitat de l'experiència humana que és capaç d'aprendre per si mateixa'.

Trobar l'equilibri, que comença per nosaltres, i per cada home i cada dona de les nostres vides...

Lídia Pujol... Sílvia Comas... Missatge...

Dolços somnis

Vaig obrir el whats... Quarts d'onze, en línia... Sense compromís, recordes? 'Amics... Uns amics molt especials'... Nit intensa. Conversa. Les relacions entre homes i dones. L'hauries d'escriure, Teresa. Fet. Amb el teu permís:

-Quan tens un accident de cotxe o caus del cavall, hi puges de seguida per treure't la por o esperes i esperes per tornar-hi? Com viuen les dones la fi d'una relació on hi ha hagut sentiments? I els homes? Amb qui ho parlen? Amb qui es recolzen?

- Ho viuen igual malauradament... Una altra cosa és si ho comparteixen amb algú.

-No, no som iguals. Patim? Segur que sí.

-Però la manera d'afrontar-ho és diferent. Les estratègies són diferents. Els homes pateixen igual però tenen més capacitat de desconnectar.

-Vols dir? En què et bases?

-En converses com aquesta. Suposo que depèn amb quin interlocutor et trobis reconeixeràs les teves febleses... O el teu patiment

- Costa reconèixer les febleses o les imperfeccions pròpies. El patiment, en canvi, sí que es reconeix fàcilment. Fa mal. Però és mes senzill llençar pilotes fora. Minimitzar la responsabilitat pròpia.

-Les febleses i imperfeccions es reconeixen quan ja tens una edat per acceptar-les i passar pàgina.

-Però....

-T'ha agradat aquesta...

-Sí... Però depèn de les persones. Del creixement personal, de la introspecció. A mi em fa ràbia haver d'acceptar les meves imperfeccions. Les admeto però costa.

-Les acceptem per aprendre... Un dia et cobraré per inspirar-te.

-Ja arribarem a un acord.

-Tàcit.

-T'ho reconec que les admeto...Però amb recança.

-Reconeix, reconeix...

-Per què? Perquè també vull aprendre de les pífies, millorar i extreure aprenentatges.

-Ja ho fas.

-Tothom ho hauria de fer més. Però és més còmode mirar-se el melic.

-El terme 'tothom' se'ns escapa.

-Sí, ningú no és perfecte. Però... I l'actitud?

-Són les persones properes les que ens fan créixer i aprendre.

-Quan faig una entrevista agafo abans a les persones amb bona actitud que a les de millor currículum professional. M'interessa el potencial..

-Google i Facebook també ho fan.

-Com?

-En selecció de personal agafen persones capaces de resoldre un supòsit o situació que els plantegen. Qüestió d'actitud. Per sobreviure a les febleses i les pors, a la resistència al canvi, a reconèixer que som limitats. El CV el puc tenir via xarxes socials.

-Sí, però el fet que la persona vulgui aprendre és el que marca la diferencia: les ganes.

-Es pot tornar a equivocar. Mentre no faci mal a ningú.

 -Si, és important no fer mal.

-No som conscients del mal o bé que podem fer.

- Potser no, però no es el mateix intentar no fer mal que anar a la teva i que no t'importi deixar ferits. En els dos casos deixes ferits.

-Però la gravetat dels fets varia...

-Aquesta conversa...Amb alcohol a l'abast, ha de ser impressionant.

-Encara tinc els Tres Macabeus que em vas regalar. Espera que l'enceto.

-No l'has encetat encara?

-A tu què et sembla?

-Potser encara no...

- Potser...

-Ara no em faria res una copeta...

-Fresqueta...

-Jo crec que un cap de setmana de tardor, escoltant música, plovent fora i amb una copa de Tres Macabeus fresqueta a la mà....ha de ser interessant.

-Prenc nota, figura.

-Demà patirem...

-Bona nit filòsof.

-Bona nit... I dolços somnis...



 Charlie Haden & Chet Baker... Silence

Aprendre de tu...

No és gaire romàntic però les hores són les que són, esgarrapades suaus al temps, avui, present compartit.

Retrobar-te és art, la veu que embolcalla, el posat trapella, el to profund. M'ensopegues a misses dites, i et sorprenc, o no, o les dues coses alhora.

Les viandes no acompanyen, què vols, només és migdia, però el fem durar. Entre tu i jo, l'enhorabona, aquesta complicitat i saber que malgrat no tenir-les totes l'amor és com és, si més no, ens el creiem.

Creativitat és el que fas i el que dius, que em facis veure que cal desfer els motllos i que tot el que he fet aquests dies ha estat això, viure.

Admiro la cal·ligrafia, creatiu, apassionat, que et desborden els mots, que en fas poesia visual. El secret és que no és cap secret, ni per a tu ni per a mi.

Interpreto el teu món tal com raja. Com tu desvetlles el meu. Grappa, licor d'herbes i un munt d'imatges. Cada poema és un tapís cromàtic, un univers de versos capdellats i eixatats.

Afortunada. Afortunats. En contacte i en abstracte, la teoria és massa bona, la pràctica, com la resta de mortals.

Avui escric a raig, semblen versos potser perquè els has encetat i encara ragen a la memòria...

Un plaer, com sempre, dinar amb tu, riure amb tu, aprendre de tu...

Barbara Hendricks... Tribute to Duke Ellington...

Fal·libles

Aquest matí esmorzàvem amb una amiga i somreia. La meva amiga. Se't veia d'una hora lluny, Teresa. No et vibraven els ulls com amb aquell, com es deia?

Bona la meva amiga. Se n'ha fet un fart,  d'escoltar noms, uns quants. Ja no sé de qui em parles. Déu-n'hi-do quin trànsit. S'ha acabat, sentencio. Em mira, aquests ullassos curulls d'experiència. A la teva edat, algú que et faci vibrar, Teresa.

Un beau soleil intérieur, bona recomanació d'un bon amic. En moments delicats, els mots que t'aconhortin, encara que siguin virtuals, que no et duguin enlloc, només pel fet de llegir-los, de sentir-los ja tenen un valor afegit.

També em sento una mica Isabelle... La meva amiga somriu mentre assaboreix la crema del meravellós cafè amb llet que beu en suaus glopets. Qui fos la Binoche, la de les pelis és clar. Per viure un dia la fantasia i el glamur.

El tren subterrani, em recomana la meva amiga, no et vull aixafar el glamur però sembla interessant. Faig un cop d'ull a la ressenya. Propera lectura...

Sortim de la grangeta camí de la feina. Sota els núvols, aquell convé reparar els danys... Tant és que siguis tu qui deixes, els adéus són imperfectes, els errors ineludibles i les persones fal·libles.

Tiraré de present, més que mai, per encarar el futur de tot el que encara he de viure.

'If I walk alone'... Kirk Franklin... The Storm Is Over Now...

On s'amaga la llavor...

Diumenge d'introspecció, davant de la llar de foc, la família que ve de gust retrobar. Avui és el meu món, cap secret, obert i planer.

Escolto i escric i de tant en tant dic la meva, ara una foto, feu goig tots ben posadets... Després d'una sobretaula, darrera hora abans de cloure el cap de setmana.

'De la nova primavera, saber on s'amaga la llavor'. I quan retorni el sol, admirar els colors que amarin el paisatge.

Pluja al bosc, als conreus, a l'horitzó...

Pat Metheny... Travels...

Primavera a Praga...

Parèntesi de primavera a Praga, l'esperàvem amb candeletes. El plaer d'enlairar-nos, de compartir cinc dies i tenir tots els presents a tocar del cor que és on bateguen els desitjos...

Una de les coses que més m'agrada de la nostra amistat és que podem ser com vulguem, parlar de tu o de mi, compartir... Què li portem al teu amic, dius, un oli d'oliva exquisit, ell tan gurmet. Quan un amic et ve a buscar a l'aeroport i et deixa la casa uns dies mentre ell viatja amb la dona que estima... No té preu. Amistat. Amb majúscules.

I som davant la B44, la porta que ens duu al viatge, el nostre, jo escoltant música i escrivint aquests mots i tu parlant... Els mòbils de fer temps... Tinc son d'aeroport, dius. Bona aquesta. Lectures, la teva El dia que Nietzsche va plorar, jo encara Cavalls salvatges. Millor no fer al·legories.

Praga... En poden ser tantes... Triem. Turistes ma non troppo.

Llevar-nos quan encara no han posat els carrers, aquest mosaic de quadrats infinits, i admirar les estàtues del pont Carles gairebé en solitud. Vitralls de Mucha a la catedral i la quotidianitat al carrer daurat. 

 

   

Praga... Caminadores, i tant. Però també algun tramvia... I aquest metro d'escales mecàniques verticals rabents... El fred al clatell, corrent d'aire sobtat, inevitable. A Vinohrady, el barri que ens acull, carreguem els iogurts del vespre. Albert Supermarket, territori Kaurismaki, penso, l'esguard fit en un Karel platònic, d'una edat, posat anys 70, les mans finíssimament rebregades passant amb delicadesa els codis de barres. 

Praga la nuit, tota nostra, llums al castell, enlairades, les emocions, admiració pels edificis emblemàtics, les barques solcant calmoses un Vltava plàcid. Ve de gust una big band que sedueix amb el Metheny més íntim. Jazz a Reduta... Sublims Big Band Theory.

Itineraris artístics, Cafè Arco, cercle d'intensitat, Kafka de reflexió, el món sòrdidament rutinari... La condició humana, altres realitats, ficcions... Josefov, les sinagogues, els names i surnames als murs de silenci, Theresind... 


A l'Staromestské námestí, el rellotge astronòmic en restauració... Museus? Art Nouveau. Gastronomia? A bastamente. Le caveau, grans omeletas i exquisides sacher al Cukrárna. Baf de mantega i salsitxes als mercats Easter de la Václavské náměstí, gairebé nostra de tant voltar-la.

Capicua, el teu amic. Primer i últim dia. Un plaer la darrera conversa al Bullerbyn. Bellesa no és sinònim de joventut. Ni a la inversa. Valorar els silencis entre dues persones, l'art d'escoltar... I si callen tots dos? Llavors és una pel·lícula sueca. Finíssima aquesta ironia, l'altra Praga, els barris que no hauríem conegut. El teu amic, comentes, tot un personatge...

Viatgem de bracet amb el que podem aprendre.Ganes de món. Ancorar? Temps de gaudi. 

Aquesta primavera, desglaç...

Smetana... Vltava... Berliner Philharmoniker