Bona la meva amiga. Se n'ha fet un fart, d'escoltar noms, uns quants. Ja no sé de qui em parles. Déu-n'hi-do quin trànsit. S'ha acabat, sentencio. Em mira, aquests ullassos curulls d'experiència. A la teva edat, algú que et faci vibrar, Teresa.
Un beau soleil intérieur, bona recomanació d'un bon amic. En moments delicats, els mots que t'aconhortin, encara que siguin virtuals, que no et duguin enlloc, només pel fet de llegir-los, de sentir-los ja tenen un valor afegit.
També em sento una mica Isabelle... La meva amiga somriu mentre assaboreix la crema del meravellós cafè amb llet que beu en suaus glopets. Qui fos la Binoche, la de les pelis és clar. Per viure un dia la fantasia i el glamur.
El tren subterrani, em recomana la meva amiga, no et vull aixafar el glamur però sembla interessant. Faig un cop d'ull a la ressenya. Propera lectura...
Sortim de la grangeta camí de la feina. Sota els núvols, aquell convé reparar els danys... Tant és que siguis tu qui deixes, els adéus són imperfectes, els errors ineludibles i les persones fal·libles.
Sortim de la grangeta camí de la feina. Sota els núvols, aquell convé reparar els danys... Tant és que siguis tu qui deixes, els adéus són imperfectes, els errors ineludibles i les persones fal·libles.
Tiraré de present, més que mai, per encarar el futur de tot el que encara he de viure.
'If I walk alone'... Kirk Franklin... The Storm Is Over Now...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada