Dolços somnis

Vaig obrir el whats... Quarts d'onze, en línia... Sense compromís, recordes? 'Amics... Uns amics molt especials'... Nit intensa. Conversa. Les relacions entre homes i dones. L'hauries d'escriure, Teresa. Fet. Amb el teu permís:

-Quan tens un accident de cotxe o caus del cavall, hi puges de seguida per treure't la por o esperes i esperes per tornar-hi? Com viuen les dones la fi d'una relació on hi ha hagut sentiments? I els homes? Amb qui ho parlen? Amb qui es recolzen?

- Ho viuen igual malauradament... Una altra cosa és si ho comparteixen amb algú.

-No, no som iguals. Patim? Segur que sí.

-Però la manera d'afrontar-ho és diferent. Les estratègies són diferents. Els homes pateixen igual però tenen més capacitat de desconnectar.

-Vols dir? En què et bases?

-En converses com aquesta. Suposo que depèn amb quin interlocutor et trobis reconeixeràs les teves febleses... O el teu patiment

- Costa reconèixer les febleses o les imperfeccions pròpies. El patiment, en canvi, sí que es reconeix fàcilment. Fa mal. Però és mes senzill llençar pilotes fora. Minimitzar la responsabilitat pròpia.

-Les febleses i imperfeccions es reconeixen quan ja tens una edat per acceptar-les i passar pàgina.

-Però....

-T'ha agradat aquesta...

-Sí... Però depèn de les persones. Del creixement personal, de la introspecció. A mi em fa ràbia haver d'acceptar les meves imperfeccions. Les admeto però costa.

-Les acceptem per aprendre... Un dia et cobraré per inspirar-te.

-Ja arribarem a un acord.

-Tàcit.

-T'ho reconec que les admeto...Però amb recança.

-Reconeix, reconeix...

-Per què? Perquè també vull aprendre de les pífies, millorar i extreure aprenentatges.

-Ja ho fas.

-Tothom ho hauria de fer més. Però és més còmode mirar-se el melic.

-El terme 'tothom' se'ns escapa.

-Sí, ningú no és perfecte. Però... I l'actitud?

-Són les persones properes les que ens fan créixer i aprendre.

-Quan faig una entrevista agafo abans a les persones amb bona actitud que a les de millor currículum professional. M'interessa el potencial..

-Google i Facebook també ho fan.

-Com?

-En selecció de personal agafen persones capaces de resoldre un supòsit o situació que els plantegen. Qüestió d'actitud. Per sobreviure a les febleses i les pors, a la resistència al canvi, a reconèixer que som limitats. El CV el puc tenir via xarxes socials.

-Sí, però el fet que la persona vulgui aprendre és el que marca la diferencia: les ganes.

-Es pot tornar a equivocar. Mentre no faci mal a ningú.

 -Si, és important no fer mal.

-No som conscients del mal o bé que podem fer.

- Potser no, però no es el mateix intentar no fer mal que anar a la teva i que no t'importi deixar ferits. En els dos casos deixes ferits.

-Però la gravetat dels fets varia...

-Aquesta conversa...Amb alcohol a l'abast, ha de ser impressionant.

-Encara tinc els Tres Macabeus que em vas regalar. Espera que l'enceto.

-No l'has encetat encara?

-A tu què et sembla?

-Potser encara no...

- Potser...

-Ara no em faria res una copeta...

-Fresqueta...

-Jo crec que un cap de setmana de tardor, escoltant música, plovent fora i amb una copa de Tres Macabeus fresqueta a la mà....ha de ser interessant.

-Prenc nota, figura.

-Demà patirem...

-Bona nit filòsof.

-Bona nit... I dolços somnis...



 Charlie Haden & Chet Baker... Silence