Despuat

Celentano... 'Un futuro insieme a te'... De matinada... I d'una revolada. No fos cas que marxessin les paraules. Són ben presents mentre acabo de desvetllar-me, aquell estat que deia Foix, que deien els surrealistes, escriure-les rabent, que després s'esmunyen en l'oblit.

Nit de cerca ahir... Potser, també, si busques trobes... Ja ho pots disfressar de només mirava la bústia, que quan sents un soroll que reconeixes... Why not... Et trasbalsa una mica, només una mica i somrius... No en dubto de la intel·ligència però avui... Avui... Res de violins, res. Sant divendres. La carn... Qui pot renunciar-ne?...

Al cap de segons una proposta de 'si véns em trobaràs', no pas amb tendresa però sí amb pronòstics clars... Viatjar a Las Vegas, com a les pel·lis?  Ah, era caçar-te no casar-te, caçar-nos, a molts quilòmetres, a hores indecents.

De matinada que és quan el cap desconcerta o potser encertes...  Els desitjos? No pas ahir... No en faig de conclusions, tan sols que la tendresa feia estona que s'havia esvaït ... On era l'orquestra? Violins engabiats per  noms i qüestionaris amb missatges clars, 'avui és això el que vull trobar'... I surts, opció de seny... Amb dignitat, és clar.

'Tu... averti avuto adesso'... Potser llegeixes aquests mots malgrat la silueta que em retornes... Ja ho veus, encara brollen els mots de matinada, quan el cap serè sap de sensacions, sap de solituds menys portàtils. Sí que n'hi ha sí que 'i després res més'. I tant que d'aquests, també n'hi ha. Però els bandeges. Ja tornaran els bons moments, els bons dies, ballant de puntes després 'd'un viatge alat'...

Sant divendres, desconhort que és la vida, en alguns moments, com ahir...

Avui dissabte. Sol de la finestra estant? Encara pintarem el matí i el farem més clar...

Celentano... Più di un sogno ... Despuat...