Els bells elixirs

Fa uns dies vaig tenir una conversa molt interessant amb una amiga sobre l'alquímia de la vida. El tren ens duia a la rutina dels matins setmanals però la conversa, en canvi, ens menava a un món que sempre m'ha fascinat. Aquest que sura entre la realitat més tangible i la imaginària lleugeresa de l'esperit.

No van faltar els referents literaris, El perfum, L'alquimista... Aquestes lectures fascinants, les olors de les emocions, 'el llenguatge que va directament al cor'... Transmutar, restaurar, perllongar la vida que s'esmuny dia rere dia.

 


És un trajecte ben curiós el nostre... Un amor per la Plana i saber-nos dir les coses pel seu nom. Cap de les dues estem per brots però sí que som curioses de mena i ambdues dansem darrerament per indrets on l'acte de fe és fonamental. Si la dona que vols ser és tan a prop de la terra per què no crear el teu propi elixir?

No descartem cap via que ens pugui sorprendre i, malgrat que sabem el preu de la nova felicitat, totes dues som conscients que la veritable pedra filosofal de l'alquímia és destil·lar la il·lusió davant de l'adversitat i compartir els bells elixirs... Bells elixirs com els mots d'un escrit, aquell besllum rere la finestra, la química dels ulls que voldríem, la flaire del perfum més íntim, l'efluvi d'un somriure conegut, reconegut o potser i gairebé imperceptible....

'And she comes out in the night time with the honeysuckle musk'... Dire Straits... Alchemy