I si em manca la veu...

Cantar amb el cor. El nostre Sinatra particular, el nostre Marvin Gaye, Ray Charles, solista, d'empenta i amor al gospel, al jazz, al country, d'amor a les imatges que valen moltes paraules... Presència, moltíssima, caràcter fort, i aquella veu que guiava els tenors perquè el to i la cadència traspuava a cada fragment de cançó.

T'hem trobat a faltar, molt, perquè has estat el nostre company de tants i tants moments, aquell somriure, la intensitat, Vicente, poder cantar amb tu un solo, els happy days compartits amb complicitat, somriure després d'haver gaudit i transmès que el gospel és això, pura emoció.

Te n'has anat massa aviat, però a tu que has estat un lluitador, que ho has estat tostemps, en el present i en el futur et tindrem al nostre cor, i el nostre repertori, també teu, de sentiment, evocarà 'cada nota del teu cor', aquests compassos que també per sempre seran teus, compartits...

Ets aquí, aquí sentim la força que ens empeny a valorar l'amistat, què vols, companys i amics, Vicente, tant com vam poder tots els Pessics, l'harmonia necessària... Hi ha bons dies que són més tristos que mai, però cal que li donem la volta com bé deies, que els sentim amb el cor obert de bat a bat, amb la força del teu cor que conservarem Vicente, el  preservarem...

De ben segur t'agradava, eclèctic, 'esta va por ti, compañero'... I si em falta la veu, canto amb les mans, canto amb el cor i si em falta el cor és que al cel hi som tots...

Rosario Flores i la Mari de Chambao... Ausencia... T'estimarem, amb la veu, amb les mans, amb el cor... Per a tu Vicente...