Vam caminar seguint l'itinerari dalinià, davallant pel corriol cimentat que mena a un decorat oníric. Guaitava l'entorn d'esquistos i pegmatites invocant l'art de natura insòlita, s'àliga imponent, es camell mandrós, sa tortuga calmosa, es conill rabent... Bestiari... I vegetació, valuosíssima... Armèria marina, coixinets de monja, sempreviva, limónium...
Poesia lunar, vaig pensar, quin dibuix de natura perfilada pel vent i el rocam. Ja hi havia estat en aquell paratge quan el Mediterrané fantasmagòric, invasor maldestre, barrava el pas a les cales. Finalment enderrocat. Pagant, Sant Pere canta.
En arribar a es Culleró, vam deixar les tovalloles i ens vam capbussar a la fredor d'una aigua transparent... Estirades als còdols, troncs de fusta blanca darrere nostre, una becaina... Ploure? No pas, tan sols s'arronsa es grop, gotes intermitents de llum sota un cel blau... Hi ha miratges que delecten els sentits.
Tornada al poble, bell indret de tramuntana i salat, acollidor, encara no massa abassegat de turistes... Dutxades i abillades, tomb per carrerons i a quarts de deu, taula parada, restaurant discret, entrants afrodisíacs i unes clavellades a la brasa tendres i saboroses... Afruitat Bufanúvols fresquet, bona conversa.
Mentre escoltàvem el salat de l'amiga de la meva amiga, una dona magnífica, vaig pensar que t'arriben els amics quan la sort s'obre de bat a bat, quan tens la predisposició i el temps per dedicar a qui et fa sumar, a qui comparteix, a qui estima els plaers i en sap gaudir-los. A taula, a mar, a qualsevol paratge humà...
Vam sortir a l'exterior, a la festa. La meva amiga va retrobar un ex, dels molts ex que voltegen pel món, que llambreguen el cos d'una dona, seductors, ja ho fa l'estiu... Segur que n'hi ha, de bons homes, Teresa. Els càtars. Vam riure. Segur que sí, vaig pensar. Tots a Internet. O gairebé tots.
Assegudes davant del mar, vam assaborir es grop, un beuratge màgic i afrodisíac. Encara no fa el ple, la lluna... Quina sort, vaig pensar mentre admirava l'onada reflectida de llums, barques i fanals... Quina sort poder gaudir d'aquest present amb amigues generoses que conviden a la vida, al joc de paraules, al somriure d'emocions i relacions...
I la nit? Sempre còmplice, dones d'aigua invocant la dansa dels sentits... Discos remember, discos d'actualitat, de cançons que les nostres filles ens encomanen...Vam saltar, aquesta peça i aquesta altra... Curiós. Vaig recordar una nit màgica in ille tempore al mateix entorn, una matinada amb regust salat, de mots, de cossos ardents... Totes hem viscut la nostra albada particular embestinades de dolçor... Papanell? Quants sentits possibles.
Gràcies pel mots, pel bon gust, per la delicadesa, per aquest somriure que convida a l'estada, a la il·lusió, al somni...
Gràcies a tu també, per la generositat, per la claredat, pel sentit comú, per la passió...
Per nosaltres, glop de grop, i per aquesta calma blanca i regalada...
Cocoon... Natalie Prass... Retreat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada