Al cor de la Noemí Morral batega l'absència... Un jardí a Sant Hipòlit, plegats, el nostre primer teatre junts. L'ambient de capvespre precís, el carbonet difuminant Essaouira i la veu melodiosa acaronant l'aire del capvespre. Com ressonava la remor del mar insinuat mentre la fortalesa i les barques creixien en relleu... Íntim rerefons de guitarra, les notes de Quim Salinas puntejant l'instant...Naïf? Ingènua, honesta... Poesia com una ofrena... Ara el dibuix, ara els carrers, les olors, coriandres i cúrcumes d'un cuscús masegat, com el record, reconèixer i renéixer... Un recer de somnis, d'esperança...
Vull la pau
de les teves tardes.
Fent mandres
mentre el sol cau.
Esperant res,
a punt per tot...
Se m'ha fet curt. No donava pas per gaire... És ben bé que hem rebut estímuls diferents, vaig pensar. Me'l vaig mirar mentre caminàvem plegats pels carrers del poble. I em va agradar que discrepéssim. També... Ostres no me'n recordaré, això que has dit de la veritat i la realitat...
Conduir, conduir-lo, conduir-nos, no cal que em deixis ben bé a la porta, va somriure, de debò, caminaré una mica... Mil futurs, vaig pensar. 'Esperant res, a punt per tot'...
Quan vaig arribar a casa... Un munt de missatges. En destrio un, no pas a l'atzar: 'Jo ja sóc el passat i ell és el present'... El present? Un viatge de futur... Ischia... reconèixer, conéixer... 'Let it come', Teresa, i tant.
'Quella persona non sei più, quella persona non sei tu' ... Franco Battiato... Insieme a te non ci sto più...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada