Érem pocs els qui sojornàvem... Una casa rural amb piscina. Cap de setmana single. Bones perspectives. Sopar multitudinari, tants caps tants barrets... De seguida escoltes, observes, marc de relacions, qui centra les converses, qui vol i dol, qui sap de nits, de desitjos....
Va seure de costat d'un dels més tímids però ella parlava pels descosits... Davant meu un home trist. Hi ha vides que no voldries, viure amb algú a qui no estimes, pensar que un tercer et farà alçar el vol... Al marge esquerre, la timidesa personificada, un home de poques paraules però ulls inquiets... I al sector dret un dels meus preferits, un home singular, excèntric, la joia de la corona o el pop dins d'un garatge...
Cotxes per anar de copes a carpes, a l'estiu ve de gust, véns amb mi? I ja ens veus, Thelma & Louise a la carretera estretíssima, de nit... Però llavors en saps molt més, aquell accident frontal que li va deixar cicatrius, com els amors, quants models apresos, ni tan sols qüestionats... Les ferides emocionals també costen de pair... L'edat, important, saber l'edat dels altres, que no et facin l'edat que tens, l'edat dels homes que t'agraden, relacions curtes... I els fills? Sóc una excepció, va dir.
Arribada a carpes... Ballant, molt, complicitat, deixant que el cos trobi la nota precisa, mirant al teu voltant, cap home que t'encisi, que ens encisi, dones ballant mentre ells fan anar l'esguard com un teleobjectiu de mirada microscòpica, a banda i banda... I mentrestant...
En fas més amigues que amics, el millor de les trobades... I els pronòstics inicials?... O hauria de dir les expectatives? Persones que es troben, que s'agraden, que volen una relació, que volen estimar, que voldrien que tot fos... Un món per descobrir, un futur que no està escrit...
Per a tu, per a vosaltres, per a les dones que estimen massa, que volen enamorar-se, que reclamen la veritat, que no han perdut la ingenuïtat...
Edie Brickell... Good Times
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada