Minuts que no tornen...

Una entrada, potser l'altra. Verdi, Torrijos?  No et moguis que vinc a trobar-te. Entrem a la foscor, sala 3, butaques prop del passadís, tràilers, pròleg de conversa, després continuem...

Inici delirant, Kusturica cromàtic, exultant, l'amplitud d'un paisatge, muntatge d'imatges i sons persistents. Una granja, un rellotge ferint i en la nocturna festa, la cítara, l'orquestra, l'esguard perdut...  A la via làctia, itinerari abrupte d'un home de rostre vençut damunt d'un ruc mandrós, assetjat per una serp sinuosa i expectant. Falcó pelegrí, el cor robat per la guerra, l'home indolent, de la música del cor als llavis d'una madonna, bella bellissima Bellucci... La poesia crua de l'ésser humà, aquest surrealisme poètic d'amants, Kosta i Nevesta... Quan la guerra obre ferides, només hi ha temps per vèncer la mort, per la passió carnal, per la fugida al somni... Fi.

Sortida a la llum de tarda, caminem per la Virreina i seiem en un banc, delectant-nos amb les impressions d'imatges i diàlegs. Coincidim en l'impacte Kusturica, fellinià tot plegat...Com si fossin dues parts, trobes?... Me n'ha sobrat més de mitja hora. Fugir sí, sens dubte jo l'hauria resolt molt abans... Però t'atrapa... I tant...

Sempre em fas un present quan som al teu espai particular, enlairats de prodigis i ciutat... Dotze contes comptats, edició de luxe, no paro de riure, l'enginy et fa únic, ja ho ets només que amb la lectura molt més. T'imagines el nostre conte particular? Una pàgina de via i vida làctia, d'amor carnal no gens imaginari.

Desbordant, la teva imaginació, tu també, el cap ben armat... L'ordre fecund de les idees bastides en enquadraments. Ara ets fotògraf d'un infinit d'imatges que t'envolten i que fixes tan bé. Amb el teu permís, una de les moltes que m'agraden de tu.

Que no és poca cosa... 

Confident... Ja ho saps... La carícia més potent és la teva veu. Un altre cinema, si us plau... Amb llum de tarda, envoltats per un temps, per uns minuts que no tornen...

Ani DiFranco... Revelling...