Total de visualitzacions de pàgina:

6 d’agost del 2017

El moment dolç

"Els amors ni canvien ni caduquen", diu una amiga meva. Compartim viatge enguany, d'aquí uns dies... Ischia, un viatge de futur, un somni de cine: Avanti, Billy Wilder, Mills & Lemmon, aquella melodia Senza fine...

De la terrassa estant, avui, xafogor. Davant meu un port de barques encalmades... Hi penso. Ara fa un any. Una nit màgica pescant calamars, amb núvols de tempesta i llampecs iluminant el capvespre. Amb qui podría haver estat, amb qui hauria pogut ser... Quan s'acaba l'encís comença el compromís.

Davant del mar les alegries suren en l'onada i esbufeguen el rostre en milions de gotes irisades. No s'encomanen les penes, davant del mar, llisquen horitzó enllà com les gavines. Davant del mar, de nits, els pensaments, com les onades...

'Dies ha que t'he delit', va escriure Joan Maragall. Com és la vida, com som els amants, què ens atreu, quant de temps disposem per dir, per fer, per entendre, per aprendre...

Ocupada? La cadira... Endavant, endavant...  Prenc un glop de clara i miro al meu voltant. La terrassa ben plena... Al meu costat, sopar distès, tapes saboroses i un munt de copes dringant a la salut de l'amistat. Assaboreixo aquest moment dolç en què la vida passa per davant meu sense aturar-se...

Un munt de records... Digby Jones... Café del Mar...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada