Total de visualitzacions de pàgina:

21 de febrer del 2018

Al bell mig de les roques

M'encanten les teves abraçades. Esbosso un somriure. Quina sort poder-nos trobar, que ja vénen uns i altres, la cafeteria curulla d'entrepans i la taula de retrobament. És el ritual de l'inici, aplegar persones que fem camí junts. A la natura. A la vida. Avui som més que essencials.

De la boira de Bracons a la clariana de la vall d'en Bas. Arribem al punt de partida, el coll d'Uria i amunt. Fagedes d'hivern, trepitjant el mantet de fullaraca...


Converses, aprofundint el pas precís, més amunt encara i tot d'una... Clapes de neu...  L'espontaneïtat i el joc, boles que esclaten a la pell, corredisses, com la canalla... Me la miro. Dona de neu... Com una dansa...

Vindreu a la propera caminada? La meva Klimt particular, sempre em sorprèn, noves propostes,  n'aprenc. Seguim els guies, avui track agosarat, però hi ha experiència. Hauria de fer un taller d'orientació, penso sovint. Teresa no és pas tan difícil, no pas, però jo com la Caputxeta, penso, sempre tirant pel camí més llarg... O extraviant-me.

Pas a pas... Vora les branques de cada faig, el sol s'atura, i algun núvol acarona el blau... Ja hi és, ja hi som, santuari de la Salut, vistes magnífiques a la Garrotxa, Bassegoda, serra del Corb, Rocacorba... I nord enllà, el Canigó... Reprenem el camí de llegendes que mena a les Roques Encantades... 


Curiós l'indret, t'envolta, seus damunt de l'altar de pedra curulla de verdet.  Aturem el temps... Somriu. Li faig foto, sublim, al bell mig de les roques, una fada afortunada, apassionada de la solitud, lliure, clara i sensible. 

Tanco els ulls i evoco el record immediat de la nit passada, un home d'aigua, extraviat en el dubte, sentiments abrandats, que creix en la tendresa... 'Deixaré el lliure vent banyar ma testa nua'... Sento les veus que em retornen al rocam de molsa intensa...

Retorn enfangat, de passes feixugues, d'arbres caiguts, de mots desencertats. Conviure a muntanya és això, que com més en sabem els uns dels altres més vinculem.. No és això l'amistat? Indrets màgics, complicitat, solitud, intimitat, brogit... I anar espargint ramats de vaques... 

La tarda de llum s'esmuny a cada passa... 

Seal... Love's Divine...

Vídeo de seal love divine






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada