Vam parlar de nosaltres... Després d'algunes caminades a muntanya, ve de gust culturitzar-nos que diu ell. No és fàcil, les disponibilitats són diferents, no pas les ganes. Avui he baixat a Barcelona, em comentava. Coincidim en el gust per passejar per la ciutat dels prodigis. He baixat de Lesseps fins al Passeig Marítim, m'encanta, a mi també, in ille tempore, caminava molt, fas el badoc, carrers i carrerons, avingudes, rambles i racons... No te l'acabes...
Des que visc al Bisaura només trepitjo cinc minuts de ciutat, una vorera transitada que va de l'estació a la feina. Però quan el temps és meu i decideixo quedar-m'hi, llavors en gaudeixo. Sempre aprofito algun cine, algun teatre. Surto de la feina i deixo que els peus facin la resta. No hi ha distància quan hi ha temps i ganes de retrobar-te amb la ciutat contradictòria que t'atrapa, t'impacta, admires, tornes a descobrir...
Fa uns dies, vaig trobar al blog Universo abierto, una publicació molt interessant: Musical Cities: Listening to Urban Design and Planning. De fet no parem esment a la banda sonora de la ciutat, sovint perquè el soroll 'ofega les paraules' i segons la zona on caminis, ofèn. Malgrat tot, 'els ritmes de la ciutat no poden sinó compondre la música de les nostres vides urbanes. (...) Per tant, si nosaltres mateixos som éssers musicals, per què no dissenyar entorns que millor s'adaptin a les nostres necessitats musicals?'
Tenim trobada urbana el meu amic i jo. Breu, de continuïtat, un àpat discret, continuar conversant, proposant ritmes i melodies, anar fluint...
A ciutat, a muntanya, a mar, allà on ens porti la melodia...
ZAZ... Je veux...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada