De neu a mar...

Cap de setmana de festa infantil, de dibuixos animats, de biquinis amb suc de taronja...  De grans fites, avui potser Bellmunt però la neu glaçada ens tira una mica enrere. Pensem altres itineraris i sortim a caminar. M'encanta aquest humor d'onze anys acabats d'estrenar.

Quatre passes, un fart de riure, recula que fa fort, avui no caminem, avui estarrufades al sofà, pel·li made in Delpy, Lolo, llàstima les crispetes...  I llàstima que passi ràpid i que no sigui tan fàcil aprendre a compartir-nos. Sort que som a prop l'una de l'altra. L'hora dels adéus, aquell trobar-te a faltar quan encara ens fem el petó de comiat. Omples tant l'espai... A veure com el buido. Millor preservar-lo.

Fullejo la solitud, hi poso lletres i imatges.. Tocant de peus a terra, aquest hivern desmanegat i fredíssim que mena tothom al caliu, l'escalforeta dels moments que són com són, a moltes revolucions o amb l'actitud calmosa del qui no espera res...

Diumenge d'hivern, de neu a mar, de glaç a muntanya, de present tangible, com tangibles són els moments i les propostes. Jo també em deixo i crec que ha de ser així. Poder embastar el tapís d'un dibuix, la tela d'un fons que es va definint a còpia de dies i de ganes de compartir.

Concert, veu melodiosa, pollancres vora el riu, aquestes peces de futur amb subtilesa, amb tacte, si ve de gust, sí, ve de gust. Afinar la realitat. Reafirmar-la. Prémer la icona del telèfon verd, escoltar un, dos tons i una veu també calmosa. Quants dies per endavant...

Katie Melua & Eva Cassidy...What A Wonderful World