Llibertat

Avui m'he llevat d'hora. No és un dissabte qualsevol. No sóc a casa però sóc a la terrassa, davant meu les vies del tren i un pany de mar acaronant la Punta del Fangar. 

Plou, però sóc a recer. I penso en tu, com ahir, com tants dies. El vent insinuat, els carrers amarats de pluja... Matí ennuvolat.

He pensat en tu, com ahir, quan els murs que ens separaven de la teva cel.la no ens impedien ser a prop, molt a prop teu. Que sabem que no ens podies escoltar però hi érem, al teu costat... Cap dona, cap somriure en l'oblit. 

No m'ho  crec, que siguis feble malgrat la injustícia que t'ha pres la llibertat. No m'ho crec, que defalleixis malgrat la solitud de murs inhòspits que t'han imposat.

Cal pensar-hi però sobretot cal ser-hi. Éreu molts? Érem els que vam ser, la lluita compartida, recordar amb acords d'ocells i una dolça tenora que avui retronarà la nostra veu  als murs que t'empresonen.

Plou. Tant és. La grisor no ens espanta. La por ens empeny a l'empatia del que has estat capaç de fer. Que tots guardem la teva veu quan vas reclamar el mandat democràtic, quan vas reclamar posar les urnes, quan vas proclamar la república.

Torno a fer un esguard al pany de mar que voldria, que reclamo teu. Esfondrar els murs que avui farem retronar. I que se senti la veu del poble, clara i ferma: no oblidem i que s'enlairi més enllà de les presons: llibertat. I que la traça ens dugui a l'indret que ens pertoca. República. Independent, ara, avui, present...

Cançó sense nom... Lluís Llach... Llibertat...