Els mots a l'aire

Avui, mentre anava camí de la feina, he caçat un  fragment de conversa a l'atzar: 'així és la vida. Mentre vulgui i pugui sortir'... Sovint em passa quan camino, sóc al tren, agafo el metro... Topo a l'atzar amb converses que passen davant meu i continuen sense mi... Inevitable escoltar-les. De vegades em sap greu no apuntar-les perquè són una font d'inspiració important.

Mentre vulguem i puguem. Poc s'imaginava la senyora, que m'ha ofert sense saber-ho una porta a la reflexió. La voluntat és important. La salut, també. L'hauria d'haver felicitat. De vegades un desconegut ens pot fer adonar de les nostres mancances. De les nostres limitacions.

Concert, aquesta nit, gospel, gairebé mil veus, els de comarques amb bus, carmanyola i il·lusió. Mentre vulguem i puguem...

Bones perspectives el cap de setmana. La pluja, ben present. Converses amb ratafia, davant del Matagalls, tarda de tardor, llar de foc... Impenitent?

Així és la vida. Els mots a l'aire, que no són de ningú, que els atrapa qui vol, qui pot...

Suaveta... Un parèntesi... If You Leave Me Now...