No esmorzem mai junts però avui jo tenia mal dia i li he demanat si el podia acompanyar. I tant! Casualitat? El seu dia, pitjor que el meu. Les mans al cap, no l'he vist mai tan a prop del prou, tot és una merda, me'n vaig... El sento enfonsat, abatut, la veu forta, el cap cot. Miro l'amo del bar, en silenci, complicitat. Tenim un amic de paraules i cor ferit.
Li faig un munt de preguntes i es deixa respondre perquè els meus mots flueixin al voltant dels seus, perquè pugui apropar-me a aquesta mena d'ira i dolor que l'envaeix. Un home, minvat per la feina, la família... Massa desencís, baixa autoestima, la foscor del túnel, a les palpentes...
Repte... No pas escoltar-lo, ho he fet, un munt de vegades perquè ens coneixem de fa un munt d'anys, tenim la mateixa edat i hem compartit plegats uns quants dinars de risoteràpia... Es fa estimar. M'agraden les seves abraçades primitives, quan t'estreny i t'acull alhora...
Repte... Capgirar el present, imprescindible. Convidar-lo. Vine i t'esplaies. Un
coatching personalitzat. No diu pas que no. Prendre decisions obre portes desconegudes.
L'endemà el vaig a buscar a l'estació. El duc al meu país petit, un munt de verds de rouredes i pinedes amarant la casa que més m'agrada. Tenim un campanar, vols que hi pugem? Tot és tan petit des d'aquí dalt... Minúscul... Admirem la circular de primavera intensa.
Dinem... I estiro el fil. Descobrir-se, reconèixer, valorar-se... Crec que està sorprès de qui és i, sobretot, de qui pot arribar a ser. Al vespre, timba de cartes amb els millors veïns i els millors mojitos. El tinc molt a prop, contacte humà. No em sorprenc del que sento i, sobretot, del que puc arribar a sentir.
Però l'endemà el porto a l'estació. Canvis? No és un dia de temps per canviar. És tota una vida... La que tenim per decidir qui som i, sobretot, qui som capaços de ser...
Alexis Delgado i Iñaki Salvador... Johann Sebastian Jazz...
Ària de la Suite en re...
