Idomeni

Els Hostalets? Centelles?... Entra i seu davant meu. Xiuxiueja una cançó, desconegut, un llapis a la mà i uns papers plegats que arramba al seu pit en gest no forçat, més aviat d'intimitat.

No saps massa bé si dibuixa o escriu... Tampoc sé massa bé si escriure o no perdre detall del seu esguard fix en algun estímul darrere meu. Giro el cap mirant d'esbrinar quin és el model en cas que dibuixi o quina escena l'inspira en cas que escrigui un esborrany. No en trec l'entrellat.

Potser l'interès és encara més lluny, darrere meu, darrere de tots nosaltres, passatgers en trànsit... Ben allunyats. Arrecerats? Quan el mòbil et retorna una 'marxa de l'esperança', una corda per superar la barrera natural de l’aigua...

Foto: Mònica Parra

... Quan la tablet reflecteix moltes reixes que reafirmen la barrera inhumana de la repressió...

 ... Llavors prenen més que sentit els testimonis de la Gemma, la Violeta, l'Estela que et fan present el dia a dia d'una Idomeni insostenible...

És el dibuix invisible d'un 'mapa malpintat'. El fet de llegir-los al mòbil o mirar-los a la tablet ens allunya més dels seus efectes encara que la notícia sigui davant nostre... Potser perquè la pluja ens ha arrapat les emocions, potser perquè no hem sentit prou aquesta veu que desfà tots els entrellats d'un esbós invisible...

Arrecerats... Kawa Bakr... Oy felek...

A l'aguait dels vents

No duus capa de mag. No et cal. Només un somriure. Picada d'ullet i mooolta paciència. Simpàtic, seductor, treus de la màniga metàfores, dobles sentits, algoritmes, jocs de paraules... Amant del Reiki i de l'alquímia. Per cert, quan tens l'ham al cor qui desfà l'encanteri?

Opiàcic, amb un passat gloriós, administres dosis de tendresa etílica que interactuen i s'amplifiquen quilòmetres enllà. Mister Hyde, la vida sense fronteres ni barreres morals perquè els desitjos no són enrevessats. 'És la manera d'aconseguir-los que és complexa'.

Tens formació científica: 'La resposta a la vida és biològica'. I un pèl filosòfica: Shopenhauer... 'No cal creure en res'. Perseverant... A bastament. Només et calen uns quants missatges per encetar, coincidir, mantenir una conversa:

-'Sobretot si estic ben acompanyat', dius. I és clar. La solitud compartida és més portàtil.
-'Que xul·lo tot el que fas', exclames. La lloança, una carta segura.
-'Encantadora, guapíssima', proclames. Hi ha aliment més gustós que els epítets de tota la vida?
-'M'estimo més somiar amb tu... Si fossis aquí faria'..., confesses. La Gesta del Grial.
-'Em faràs pujar els colors', reconeixes. Deu ser que m'inspires.

Amb el teu permís, un grapat d'atzar:

                                                                           

                                      A L'AGUAIT DELS VENTS

                                            A l'aguait dels vents
                                            que em porten a casa,
                                            en el darrer moment
                                            la llum del teu missatge.
                                            Lluna
                                            encalmada
                                             d'un
                                             bon
                                             record...                       
                Apago llums... Quart creixent nord enllà.....   Nocturn vaivé de
                  pensaments inevitables. La llebre manté la ment desperta.
                            Retrobar-nos qualsevol dia... Com si fos
                                               una sorpresa
                                           




Infidels... Jokerman...Bob Dylan 

Capgirat...

Hem quedat a Cardona i encara són quarts de vuit. Vorejo el castell, pujo a la torre de la Minyona i admiro l’impacte de sal i muntanya... Casc antic, uns quants carrerons de pujada i baixada medieval i m'instal·lo a la terrassa del Firabar.

Demano una clara, trec uns quants fulls, faig el badoc... D'un cotxe aparcat, una colla de músics emergeix i desfila davant meu. Guitarra, saxo, ampli... A la pissarra del bar llegeixo: Concert Séptimo A Avui a les 23 h. Futur possible si no haguéssim quedat. Perquè avui a les 23 h m’espera la teva llar de foc, uns quants quilòmetres enllà.

Creix el brogit al meu voltant mentre els mots van omplint el full i la jovenalla de la taula del davant comparteix bocins de pizza de la fleca del costat. Acaben d’arribar un parell de ciclistes assedegats que demanen combustible, i els xiscles d’un menut que juga a pilota amb el pare s’encavalquen amb la conversa de dues àvies de bracet.

Volegen el acords de guitarra elèctrica... ‘Sí dona, reservem taula, que diu que serà ben ple’. Me la miro. Deu tenir la meva edat. Tanca el mòbil i saluda la cambrera. Podria canviar la meva nit, proposar-te unes cerveses, reservar també taula i enlairar-nos amb Séptimo A. Però... no és pas el format que vas proposar. Ben al contrari. Avui vols la nit ben nostra. Íntima i personal.

Tot el que passa... Capgirat?... Mundo Normal...

Txitxarel·lo

Navegar, barqueta, àpat de mar i camí de Ronda... La teva proposta. Sí a tot, és clar. Tornar al poble dels estius, de les primeres feines, dels primers amants... Vols dir que sortirem a navegar? Bé, el cel no és ben bé blau... Però l'onada és encalmada i les hores s'aboquen al repòs.

Primer acte. Passes davant meu i te'n vas a la terrassa del costat, fas un cop d'ull a les taules, mires el mòbil i just m'aixeco i camino fins a tu. Hola forastera. Hola mariner. I aquest somriure... Net i clar? Moltes coincidències. Potser fins i tot ja ens havíem vist passat enllà.

Deixo l'equipatge a casa teva. També el cotxet. Em menes a port. La teva barca, una menorquina amb encant... No duu nom de dona... Hi sabràs pujar? Quatre preparatius, un timó i un itinerari platxeriós. Voregem les cales, esquerdes, coves, illes... Faig immersió... En la teva conversa, en aquesta passió pel fons marí... De sobte, espectacular, escuma i gavines, salts de tonyines, tots dos dempeus, m'agafes les mans i sento darrere meu el teu suport...  Quin privilegi.

Segon acte. Restaurant d'amics. Afruitat? Evoquem el passat. Davant per davant. Quin gust les viandes de mar, que parlin els teus ulls esbossant desig de capvespre. Quan sortim del restaurant, abraçada intensa, la llengua dels amants, embolcallant-nos, que si som a quatre passes l'un de l'altre ja és massa lluny...

M'agrada el teu jardí, m'agraden les teves escales, el teu plaer, la teva nuesa... Molts segons, minuts, hores... No havíem de caminar? Sortim a la llum. Enfilem el mateix itinerari vorejant l'estimberri, enlairats, agafats de la mà, feia temps que no sentia aquest vertigen tan invisible... Tornem a casa, parèntesi sota els llençols, les hores aturades...És això... I tant, ja ho voldríem sempre... L'escalforeta, la tendresa...

Vinacoteca? Abillats, de nou, hem trobat una taula, un barril buit, una cadira. Saludes en Josep, copeta de blanc afruitat, tu millor negre... I després, tapes, Xitxarel·lo, mousse, les mans acaronant el desig... Surem pels carrers envoltats de nit... Matinada de tu, de mi...

Tercer acte. Ressaca, pluja als vidres, diumenge d'esguards, cossos vinclats i melodies. 'Tocarnos la piel' que deia Belén Gopegui, senza fine... Tots els presents com aquest.... Tens gana? Platja, restaurant d'un altre amic... No te'ls acabes. Sóc home de mar... En dubtaves?

Parlem dels fills, suau oratge. D'una anècdota estires el fil. Aquella tassa esberlada, aquella trucada, Estimada Marta, s'ha fet a miques, li'n podries comprar una altra, potser que em comencis a oblidar... T'escolto molt atenta. I penso que véns d'un passat que té massa portes obertes. Per això t'encaterines amb dones que després allunyes... No són pas lluny. Quan l'amor és present rigorós, l'espai es difumina.

Si en feia de temps d'un plaer tan intens. El tacte de les teves mans amarant-me la pell...  Fabulós... Amant... Gràcies... A tu... Un plaer... De mica en mica, oblidar-te...

Joan Báez... Gracias a la vida... Molt especialment...

L'adéu del fins aviat...

No m'ho vaig pensar gaire. Acceptar la teva proposta, Sant Romà de la Clusa, retornar a l'afició d'abastar paisatges, acollir boscams, enfilar camins, carenes... Ja coneixes la meva passió per les serres, Montserrat, Cadí...

Vam arribar a Vilada... Modesta Picancel, màgica... Havíem quedat a la plaça dels Gronxadors, punt de trobada, els teus amics... Benvinguda...  Sempre he valorat la sinceritat sense reserves, la humilitat, el bon tarannà... No calen prejudicis ni notorietats quan voreges la cinquantena.

Vam enfilar el camí de la Clusa desafiant amb revolts l'estimberri... Havíem fet reserva al refugi. Entre sacs, mantes i lliteres, la nit caient en picat al voltant de la glaçada. Moltes estrelles darrere els vidres... Serè... El cel... I tu. Que bé l'escalforeta, tancar els ulls, somiar...

I esmorzar... Apa, som-hi...  Gustós... Enfilar el camí fressat, 'dia net i clar', Catllaràs, Puig Lluent... Ben enlairats, admirant la  blancor del Puigllançada... Vine, somriure en reconèixer la panxa d'un Puigmal mandrós. Magnífic Pedraforca, canal inclosa... Queralt, Els Rasos, Ensija, la Gallina Pelada... Que bé poder ser de nou al bell mig d'un aire fred de color verd intens.

Al vespre, arrecerats al refugi de taula parada, nocturna conversa i un munt d'anècdotes passades... Perquè és així com comparteixes l'ara i aquí, escoltant els somnis i les anècdotes dels amics dels amics que aturen el temps amb rialles.

Ha anat bé? Indescriptible. Com el teu esguard. Sumar. Importantíssim. Més propostes, Pirineu enllà... El futur és ara que et dius l'adéu del fins aviat...

Labelle... You Are My Friend... En dubtaves?...

Ben agendada

'Una dona, uns ulls, una mirada. Una dona amb unes paraules i una manera d'aplegar-les"... Ànima. Us el recomano.

La propera lectura, Hombres desnudos. Em sedueix el títol, no tant el premi. I del criteri de l'Anna, la meva companya de tren i rialles, me'n refio. Mai llegeixo les ressenyes ni les contracobertes dels llibres que acabo d'agafar a la biblioteca o de comprar. Visionat verge, que deia el mestre Guerín a les classes de cinema. Sense interferències...

Fantàstica The Martian, el darrer Ridley Scott, ho sé, científicament poc creïble però Matt, Jessica i, sobretot, aquest magnífic guió de Drew Goddard m'han seduït. Nobody wants the night, Coixet, m'espera al sofà de casa.

Propera fita excursionista, la Clusa. Quants anys d'aquella circular a Sant Jaume de Frontanyà, quan t'adonaves que amb quatre passes ja eres ben lluny, carena enllà. Que ben trobada aquesta sortida ara que els verds són tan intensos.

I què me'n dieu, girls, del nostre parèntesi, la nostra Diada de l'Ostra? Ve de gust, retrobar-nos, gastronomia inclosa, el rebost d'experiències ple a vessar... Ganes de compartir.

Ben 'agendada' que deia un meu amic... Gaudint d'una primavera magnífica, fent rebost... No és que se m'acabi el temps, és que feia temps que no el vivia tan intensament.

Dream of the return... Pedro Aznar... Gaudiu-ne

Agosarar-nos

Embranzida. Allò que et permets dir, que et ve de gust, sense passar pel sedàs del seny, de la raó...  Deu ser la banda sonora, que comentàvem una nit. Hi ha cançons que menen...

Al desig...



A l'enyor...







A la curiositat...

 Al laisser faire...

Atmosfera. Triar, compartir, millor així, saber-ne més l'un de l'altre...  De l'imaginari al real, de les primeres paraules a la complicitat, de la primera cerca al tast. Sempre aquesta prova de foc. Els formats de trobada no te'ls acabes. Com els sentiments, un devessall d'emocions. Confluències. Compromís? Molts interrogants. I la certesa de viure l'instant. Enlairats, carenes enllà, un pany de mar, migdiades allargassades, viatges de tornada, nits, matinades...

Agosarar-nos... Ja ens desfarem d'encís...

I Loves You Porgy... Nina Simone... I wanna stay here with you forever...

A mitges...

Tren de tornada. Onades de vent acaronant la userda... Un munt de camps de blat verdíssims... La Plana estesa davant meu... Serè l'horitzó, 'només uns quants niguls' que deia Carme Riera a Te deix amor la mar com a penyora. Riera.. Roig... Rodoreda... Ben presents aquests dies, dones estimades, en la lectura, en l'aventura.

Viatge a miques... A mitges? He baixat per inèrcia a l'estació 'd'habitude'... I me n'adono que avui tocava continuar fins al Bisaura... El tren s'allunya... El proper? Temps d'espera. No era això "la liebre en el erial"? Decideixo allargassar la tarda a la terrassa de l'estació i de pas asserenar el cor en primavera, el darrer vespre enlairat, mirant de pair aquests darrers dies desbocats...

Uns quants missatges... 'Deus haver patit molt' em dius a propòsit de Tardorenc. No pas. Aquest és el secret de l'escriptura, que té el seu propi alè quan els mots d'una nit deixen de ser propis...

Compartim?


Enjogassats

Cercles al voltant del teu coll
la llengua que dibuixa els teus mots,
la langue de l'amour,
'cada racó del teu cos
llegit en Braille',
el Morse dels sentits,
el tacte dels teus dits
damunt la pell nua,
llegint les teves reaccions
sentint les teves emocions...

'M'has inspirat', 'Mai havia fet cosa semblant'... A mitges, recordes? La teva veu, la meva, paraules de nit. Perquè els silencis siguin més portàtils...

Ocean dream... Paul Winter... Molt especialment...

Tardorenc

El vaig conèixer un vespre mentre escrivia un dolldemots particular. El seu missatge? "Quina sensibilitat exquisida al teu blog". És gustós quan valorem l'esforç, quan admirem la capacitat de crear, d'aventurar, de sentir, d'admirar...

Uns quants missatges i ganes de veure'l. Primer la veu que senzillament desvetlla encara més la imaginació. Una foto rere l'altra i moltes tardes de dolce far niente, o qualque cosa... Secrets d'una intimitat compartida. I llavors et trobes, et mires... Et reconeixes? Sents en un instant de segon ínfim que ja no hi ha volta enrere... O sí?

Una mirada, moltes, tots els sentiments que has vessat en els dies que has anat teixint la relació. Aculls. Somrius. I ve l'instant Cortázar, tocar, tornar a sentir, la nit que s'allargassa, quan tot, o gairebé tot, és possible.

I quan veus que toques l'infinit te n'adones que la mirada que se't retorna, aquells ulls que voldries teus, el cos que vincla les teves formes són ben lluny, en altres cims... Desig? Absent. "No ets el meu tipus de dona", "jo quan ho faig ho haig de sentir"... Desig? Quan desitges algú sents, tant és com sigui l'altre a qui ja has acceptat tal com és. Que la mirada et retorni la intensitat, la complicitat, la dansa dels cossos que es busquen...

Deia a Eliane que 'no cal forçar les relacions ni estavellar-se contra el mur una i altra vegada perquè es torna infinit'...  Fer-nos mal? Compassió? Tendresa... Comprensió...

T'evocaré lluny, tardorenc, per tornar a reviure Meedle, Roger Waters on the road, el xiuxiueig de la teva veu, enlairat davant l'Elefant, la Prenyada, la Mòmia... Tu i el cim, l'escalforeta de les teves mans ardents acaronant-me els peus, l'abraçada ferma estrenyent-me amb força...

Tot el bé que retorno, la sort que et desitjo... És així com m'agrada a mi, com arribaràs a la teva Ítaca particular... Avec toi même... Com avec une femme...

Descoberta.. Echoes... Pink Floyd

Trobar el teu acord

Gustós. Diumenge fora d'hores. Escric un garbell de títols. Acostumen a ser els darrers, quan aplegues el sentit d'un escrit i en fas aquell canemàs que el defineix. Avui faig l'exercici a la inversa. Somiar encapçalaments...

Fa uns dies un amic va dir-me que no podria passar sense paraules escrites o llegides, que eren el meu aliment. Ara que prenc un cafè amb llet a la terrassa i que segueixo l'estol d'ocells davant meu en dono fe i, amb la música gairebé imperceptible però present, molt present, penso en la conversa encetada que encadenem dia rere dia... No poder-ne estar... O sí?

M'hi he avesat... I em delecto amb les primeres icones del dia, que sempre acostumen a ser bons desitjos. Té la particularitat, el meu amic, de descobrir-me nous paisatges, transmetre'm imatges, enlairat darrere carenes que ja voldria haver albirat jo, immers en la natura, que deia Rimbaud.

Podria haver estat un cap de setmana ben diferent. Ara agraeixo haver retornat al bell mig de mi mateixa, la solitud que omple buits i els enriqueix amb un pensament, un mot o el record d'un rostre tardorenc.

Trobar el teu acord, la cadència del temps perquè potser no és tant la persona, sovint és la sensació que, en temps de primavera, ve de gust assaborir.

Tot un descobriment... Asa... Eye Adaba...

Imprevist

He sortit de casa decidida, empesa per un sentiment estrany. Mentre caminava brollaven els mots teixint el fil del poema. Aquest és el gran privilegi de la solitud, quan parles amb els teus versos:

Pensaments, passes curtes,
feixes verdes nord enllà...
Sentiments, segur que hi arribes...
Castell coronat, solei a la Cugulera,
els Munts a tocar...
Tres acords:
la fressa del riu sinuós,
l'agombolat refilar entre branques,
les campanes de quarts alats...
Un munt de dubtes:
el teu esguard que m'inventa,
els meus mots jugant amb desig,
enfilar-nos al rocam
esgarrapant el cim.

De tornada, escric i abraço l'imprevist, aquest degoteig constant de la sorpresa. I de la meva terrassa estant, retrobada, sento l'aire que es refreda amb el vaivé del capvespre...

Més enfora que mai... Ja t'ho diré... Si véns...

Penitència

La vaig conèixer al tren. De seguida vam saber que ens havíem trobat per seure juntes, encetar conversa i oblidar l'hora i quart que havíem de recórrer plegades. Aquella intuïció que et fa curt, molt curt el viatge, amb tantes coincidències en tan sols un instant. Davant nostre la perspectiva d'una Setmana Santa a tocar, aquests dies que se suposa que has d'invertir en turisme...

Em va comentar que potser faria el Camí de Santiago, si no surt res més, deia, que les seves amigues en feien una altra, d'excursió, no em ve de gust...  Potser vols solitud... Ens vam donar els telèfons, massatgista, quina sort, dia i hora... Curiós, vaig pensar. Pràcticament desconeguda. Però aquells ulls d'haver superat els cinquanta de llarg, aquella energia de dona màgica propera...

... Penso en els seus efectes...  En les meves decisions per als propers dies...  Camins... Dreceres... He invocat al bell mig de la Ciutat dels Sants un home savi i atractiu, curull de somnis, delerós d'una reacció química d'aquelles que facin explosió. De fet, la dona màgica tenia raó. Potser el massatge que em va fer fa uns dies va obrir moltes portes, va desfer contractures i prejudicis. Quina penitència... Soparet... Gintònic... Licor d'herbes... Jazz... Bona conversa... I alguna malesa...

Temptador... Redempció? .. Highway to Hell...