Et faig present. Que poc t'agraden les floretes. Ai, aquesta fredor aparent... Davant d'un mar de plata, em convides a dinar i deixes anar aquest humor sarcàstic que m'encanta, amb un munt de referents que compartim... Tenim més o menys la mateixa edat i una formació, universitària, que no vol dir res o ho diu tot. També ens hem empassat molta tele, una mà d'anuncis i un munt de pel·lícules... Una generació d'analògics reciclats...
Connectem, aquest és el pacte... Els sentiments a la butxaca, pujar les teves escales, arribar al teu mar, que romàntica, sigues una mica poètic, home, per on anàvem, tens fred, de seguida s'escalfa... La teva cambra, m'agrada, també la intimitat, la llum esmorteïda, el desgavell de roba, els desitjos salvatges... Avui més, molt més, fins que exhausts arribem a la pausa...
Baixes les escales, banda sonora, acluco els ulls i em sorprens... Cops amagats, Suzanne... Així que t'agrada en Cohen, em deixes fer, els meus dits dibuixant la teva pell...Vols jugar de nou, no ho saps prou, i tooorna l'oratge, i torneeem a rodolar perquè encara hi ha desig... Esglais... Els teus ulls, tancats... Desfermats... Adormits... Que no ens sorprenguin les hores, no vull arribar a casa massa tard...
Claredat. No és que no vulguem compromís, és que no cal. No pots ni imaginar com m'agrada poder tornar satisfeta de tu i de tot el que deixo enrere... Que no et trobo a faltar i tant és però m'alegra que ens tornem a veure, al cap d'uns dies, amb un nou pacte i el mateix pack: caminar vora el mar, dinar endiumenjat i oratge desbocat...
No te n'havia dedicat cap, d'escrit. No t'emocionis, jo no ho faig. Però sé que em llegeixes, que et faig cas i que t'agraeixo sense gaires floretes les estones que em dediques, els moments de complicitat...
'That you have no love to give her'... Leonard Cohen... Suzanne...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada