Escric aquests mots en un full de la
meva agenda, dels pocs que queden sense mots esparsos... Al full del
costat, casualitat, un manuscrit compartit: Enlairats...
Quants dies d'ençà. Quantes nits... Ha
calgut que esdevinguis mortal, un home com els altres, perquè només així té sentit aquest viatge agosarat, aquests dos dies i una nit que ens esperen.
Camí llarg, oest enllà, molts
quilòmetres sota la pluja segons les previsions. Un indret que recordo vagament, un estiu del dos mil i escaig, fer la Pica d'Estats, el teu primer 3.000, carinyet. No hi
vaig poder pujar, un esquinç al turmell, malaguanyada Pica...
Han passat uns quants anys. No faig la
mateixa ruta encara que arribi a la mateixa vall. Tampoc és la mateixa il·lusió
ni els mateixos sentiments. Ja havia trobat el príncep lila, que deia sovint
amb un somriure d’enamorada als llavis.
Però torno de nou a la vall. Si fos per mi aturaria el
temps en aquest precís instant i només escriuria uns quants mots: llar de foc,
tu i la pluja picant els vidres...
'Pleased to meet you'... Sympathy For The Devil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada