Total de visualitzacions de pàgina:

29 de novembre del 2016

Nathalie

Fa uns dies vaig agafar en préstec una pel·lícula de Denys Arcand, Les invasions bàrbares, a la biblioteca de Roda on darrerament faig tarda tots els dimarts tardorencs. Me la va recomanar apassionadament un amic mentre conversàvem sobre la vida en general. Me’n va citar un fragment preciós que reprodueixo: “si amb prou feines podem entendre el nostre passat, com ens atrevim a predir el nostre futur”...


Vídeo de les invasions barbares

Ja l’havia vista, i tant. Magnífica... Arcand, gran director d’actors, torna a fer un retrat social precís i punyent de la burgesia intel·lectual quebequesa, amb uns personatges de ferro, i en un context que reconeixem... Un cant a l’amor patern, a l’amor filial, a l'amistat amb majúscules... Excel·lent.

Vaig fer-ne un visionat a casa, gaudint dels diàlegs genials d’aquesta petita joia. I quan estava a punt d’exhaurir la data de retorn vaig renovar-ne el préstec. Em venia de gust compartir-la, de nou, com va compartir-la el meu amic amb mi.

Curiós. Alguns films arriben a la nostra vida en moments sensibles i exactes... Casualitat?  Un dels personatges, Nathalie, una addicta a l’heroïna, un personatge que pren importància al llarg de la pel·lícula... Em va impactar la bellesa de l’actriu, les contradiccions del personatge, la dona empesa per l’efecte extraordinari i immensament plàcid d’una dosi de polsim temptador... Una dosi, i una altra... Deixar-se anar, dependre, perdre el sentit vital...   

No em seria difícil identificar d’entre un munt de dones que han passat per la meva vida algunes Nathalie, amigues, dones fantàstiques empeses pel polsim d’una heroïna invisible que elles anomenen amor... Relacions que en realitat no ho són, autoenganys amb persones d'efectes plàcidament temptadors ... De vegades l’arbre no deixa veure el bosc. I és tan dur fer obrir els ulls a una amiga quan depèn de la decisió d’un altre i perd el propi sentit vital...

Recomano Les invasions bàrbares, però també El declivi de l'imperi americà del mateix Arcand on retrobareu els personatges, allò que els fa ser excepcionals i creïbles, personatges propers que, com nosaltres, viuen i expressen de manera  intensa i lliure les emocions...


Vídeo de el declivi de l'imperi americà arcand 

Per a tu, estimada, per tots els anys que hem de compartir plegades... T'ho pots ben creure. Això... També passarà...

Etta James... At last...

https://www.youtube.com/watch?v=S-cbOl96RFM



 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada