Vaig fer-ne un visionat a casa, gaudint dels diàlegs genials d’aquesta petita joia. I quan estava a punt d’exhaurir la data de retorn vaig renovar-ne el préstec. Em venia de gust compartir-la, de nou, com va compartir-la el meu amic amb mi.
Curiós. Alguns films arriben a la nostra vida en moments sensibles i exactes... Casualitat? Un dels personatges, Nathalie, una addicta a l’heroïna, un personatge que pren importància al llarg de la pel·lícula... Em va impactar la bellesa de l’actriu, les contradiccions del personatge, la dona empesa per l’efecte extraordinari i immensament plàcid d’una dosi de polsim temptador... Una dosi, i una altra... Deixar-se anar, dependre, perdre el sentit vital...
No em seria difícil identificar d’entre un munt de dones que han passat per la meva vida algunes Nathalie, amigues, dones fantàstiques empeses pel polsim d’una heroïna invisible que elles anomenen amor... Relacions que en realitat no ho són, autoenganys amb persones d'efectes plàcidament temptadors ... De vegades l’arbre no deixa veure el bosc. I és tan dur fer obrir els ulls a una amiga quan depèn de la decisió d’un altre i perd el propi sentit vital...
Recomano Les invasions bàrbares, però també El declivi de l'imperi americà del mateix Arcand on retrobareu els personatges, allò que els fa ser excepcionals i creïbles, personatges propers que, com nosaltres, viuen i expressen de manera intensa i lliure les emocions...
Per a tu, estimada, per tots els anys que hem de compartir plegades... T'ho pots ben creure. Això... També passarà...
Etta James... At last...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada