Total de visualitzacions de pàgina:

24 de novembre del 2016

Com t'allunyes


Cap dona acceptarà aquest pacte. I somreies. Les fulles al terra, endinsats en un bosc de muntanya isolat, només tu jo. No vull ser un frau. Si tots els moments que ofereixes són com aquest, en voldran més. És el que puc oferir.

Tu, Teresa, em deies, tu ets l'objectiu... Jo? Perquè et dic el que vols sentir, vaig pensar. Perquè no reclamo els fruits de la teva seducció, perquè si et dic amant ja no et sents atrapat i així et puc tornar a veure...

Mecànica masculina. La dona virtual sense defectes. Tenir-ho tot: intel.ligència, cultura i un cos d'infart. Comunicar-nos amb missatges, perquè si ens sentim la veu esdevinc real...

Sóc tan afortunada. M'encanten els bons moments al costat d'homes a qui no cal empaitar perquè hi són. Homes que s'enamoren, que compten amb tu, que cada dia et donen els bons dies. Que quan estàs trista, apareixen amb un gran somriure de bona nit.

Tu vals molt, dius. I tant, penso. Com la Carmen Maura. Ho tens tot. No ho oblidis. Forgiven? La dona vitual? La que tu vols, sense matisos?

Hem compartit bons moments. Però t'encaparres en mantenir-me en la virtualitat. I pots viure sense mi un, dos, set dies, un mes, sense esforç...

Avui,  per primera vegada, t'he dit no. Cap més compàs d'espera. No sóc cap moment ni cap objectiu. Sóc una dona, una persona, de veres.

Satisfeta. Tots els amant reals contents. Me'ls estimo, hi són i segur que hi serien si fos el cas. Contenta. Avui m'he abillat com si hagués d'anar a aques concert, a aquest sopar, a aquest llit que compartiràs amb algú altre.

Continuar el meu camí, les fulles seques, encantar-me amb els detalls, cantar fluixet, sentint-me molt meva. I sobretot... No haver-te d'anar al darrera... 'Així ningú es perd en l'espera'.

 'La palabra precisa, la sonrisa perfecta'... Silvio Rodríguez... Ojalá

Vídeo de ojalá silvio rodríguez




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada