Cap de setmana intens. De persones, sentiments... Hi ha nits i sopars que reprenen moments, converses. Trucar la teva porta, casa teva, com tu, acurada. Al balcó, cloïsses i escopinyes, la salsa és un secret, assaborim les notes dels Eagles, de Cohen, de Moustaqui... Parem taula, m'encanta que cuinis, el farcit meravellós, gratinat al punt, blanc de Subirats a les copes... Quina lluna, quin privilegi poder-la albirar des del teu altell, sentir-la bategar sota els llençols... La tendresa duu el teu nom...
L'endemà jam de gospel, furgoneta de cantaires camí de Sant Celoni. A moltes veus, assaig, abocar la dissort. Han estat tan intensos aquests dies, tan injusta i gratuïta la mesquinesa del poder, que ens cal cantar... 'It does not matter how big the poblem may be'... Entre jam i concert, pauses de taula de càmping parada, quina traça, quin goig de plats, gospel és amistat i complicitat, i aquest humor tan nostre, tan necessari... Que encara que ens empioquem les notes s'enlairen, algun desafinat, encara que perdem la veu hem guanyat intensitat, plaer infinit... I de tornada, conversa íntima, sobre l'amor, com construïm el nostre espai vital, com compartim els afectes....
Coronar el cap de setmana amb un convidat còmplice d'escrits i excursions... Diumenge solellat, trescant per la Cogulera, mil converses com simfonies, il tempo, la cadenza... Bravissima la truita d'espinacs a la Font Viva, un raig de sol que il·lumini la migdiada, intuïció dels plans de Saderra, seguint el sender de la trail, albirant el Puig Juí, tan a prop... Assedegats, baldats... Darrera llum del capvespre, il tramonto, que ben definit...'Il sole sparisce tra i monti e cade tra monto'... I tant que hi ha persones que intueixes properes...
Darrer glop, pago i enfilo el carrer, consirosa. Vivim el present carregat de futur. Pel que vindrà que és el que voldrem que sigui. Ara va de bo.
'Fent torres humanes'... Marina Prat... Tocarem el cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada