Avui baixava el Passeig Sant Joan des de Joanic, diumenge solellat, vent del nord, gaudint d'aquest matí ben lliure.
Lliure vol dir poder fer camí, avui fins a l'Arc de Triomf, en solitud, els parcs curulls de canalla, la font de la caputxeta i el llop, corredors, bicicletes, l'avi enfilant el potser, el qui sap com, la conversa que perds a l'entrada del metro, els semàfors que empenyen endavant...
Lliure és que ni ens empaitin ni ens sotmetin, que avui pugui recordar que ahir érem tot el que voldrem demà, que senti que hi ha una vida a cada carrer i moltes emocions més.
Podrien haver estat molts diumenges, un per cada desig de llibertat, un per cada tristesa que hem de foragitar, un per fer natura i escoltar, un per fer l'amor amb tendresa i escalfor... Vivim també, sentim, estimem. D'això també n'hem après un munt aquest dies.
Gran Via, Arc de Triomf... La Caputxeta podria arribar fins a Ciutadella i cercar el mar... Però m'empeny aquest desig de retorn a casa no gaire tard... Subterrani i tren... Conte contat...
Mentre espero el meu rodalies llegeixo un dels desitjos escrits més bonics d'aquests dies, de fa temps. I diu així:
'És un goig retrobar-nos i poder parlar de tot el que tenim en el passat i el que ens espera en el present, sempre que tots això ho vulguem, és clar'.
Els teus mots, Jordi... Compartits... Sempre nostres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada