Total de visualitzacions de pàgina:

23 d’octubre de 2017

Cuirasses

Escolto la Callas, una de les àries més bòniques de Puccini i que ha emmarcat durant els darrers mesos algunes de les meves converses virtuals... L'òpera fent brollar els mots.

Penso en una conversa que vaig tenir ahir amb un amic a qui sovintejo algunes tardes d'algunes setmanes i amb qui comparteixo afectes, que és una manera tendra i discreta de dir que m'agrada, que ens agradem.

Parlàvem de l'enamorament, si podies enamorar-te més d'una vegada a la vida. Ell no ho creia. Ai, ai, ai, vaig pensar, aquesta cuirassa invisible. Vaig somriure. Els homes quan us enamoreu perdeu el control. Fixa't en nosaltres, tu i jo. No estem enamorats. Ens agradem. Invisible, l'alleugeriment, el seu.

Ens podem enamorar més d'una vegada a la vida, i tant. El cas és si ho volem i amb quina intensitat. No es pot forçar. Cal estar receptiu. Perdre la por al després. Acompanyar la raó al vestíbul, a la porta, dir-li adéu o fins aviat i fer un salt.

Vam continuar parlant d'altres temes: teatre, família, procés... Temes interessants. Ell ho és. Jo també. Per això li agrado. Per això ens agradem. Va bé sortir de la zona de confort sense estralls.

Penjar-se, no et pengis, si et penges. Un verb anacrònic. Tenies raó amb això del silenci, deia. Vaig ser clara. Als inicis, els sentiments a la butxaca. Ja els abocarem quan toqui. O no. La passió es pot contenir. Com l'enamorament. Els motllos i els models que hem après, fets miques.

Jo t'envio missatges i tu no gaires, m'havia dit feia una estona. I té raó. Tampoc m'agradaria que me n'enviessis molts, va afegir. M'encanta rebre els teus, vaig respondre. La justa mesura. Un home reservat i contingut.

Una mica més de cava? Què mires? Els teus ulls. M'agraden. El moment és el que és. Per als homes i per a les dones. Gaudim-ne. No es tractava d'això, als cinquanta?

Benvingut aprenentatge....

Maria Callas... Puccini... O Mio Babbino Caro.


Vídeo de o meu bambino

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada