Ygritte. Una fantasia. Jon Snaw, ara entenc algunes de les reflexions que em vas fer fa uns mesos. Diu Ygritte que 'tots els homes moren, i les dones també, i tot animal que vola, neda o corre. El més important no és quan morim sinó com'. Tu vas anar més enllà: 'tots ens hem de morir, per tant es tracta de viure la vida i treure-li suc, la qual cosa no vol dir viure-la com si no hagués d’haver un demà, sinó de ser conscients de la mateixa'.

'Cadascú ens serveix per alguna cosa', diu una amiga meva. 'A partir d'ara només em vull relacionar amb gent de la qual pugui aprendre.' Tu vas ser sincer. 'Amb tu jo també aprenc. Aprenc que la vida també es pot viure deixant-se anar més del que jo ho faig. Segurament vius una vida més rica i segurament també t’has degut fotre alguna bufa més que jo'. No ho saps prou Jon Snow...
Més enllà dels trons, més enllà del joc, més enllà de la fantasia hi ha el present. Les sagetes, per al cas que ens ocupa, val més tenir-les al sarró. I ara no parlo de tu i de mi, ja ho resoldrem i no precisament en un camp de batalla. Parlo d'un altre present... Mentre tu poses en ordre els pensaments jo seguiré l'instint. 'I això és el que farem', Jon Snow. 'Viure'...
Arctic Monkeys... I Wanna Be Yours...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada