A nosaltres, la llibertat...

Plorar. Repicant cassoles. Sentint el ressó davant el riu, a la plaça, al pont... 'Ens en sortirem, Teresa', aquest veí compromès que aconhorta, esperançat, i l'altre, ressons, compromís, fer servir la intel·ligència, la tecnologia, la solidaritat, les veus que retronen davant del riu, a la plaça, al pont... A tots els pobles...

 

Ells són aquí entre nosaltres, escrivia fa 5 anys, retallades, repressió, recordeu? I en David també en aquesta Carta al pare. No és una sola lluita, son les lluites 'pels segregats per qualsevol discriminació, els oblidats de la història i els perseguits sota qualsevol poder lliberticida'...

Què hem construït sinó lligams, vincles cada vegada més físics, més a flor de pell. Per què i per qui som capaços de lluitar? Dues persones serenes són davant de barrots injustos. Però la mesquinesa es farà a miques. Allò que fem se'ns retornarà. A nosaltres, la llibertat.


Avui, demà, demà passat i molts d'altres...

A galopar...

... Toçudament alçats...