Total de visualitzacions de pàgina:

19 d’octubre del 2017

El pitjor silenci...

Torno a trobar-la mentre espera el tren. Feia un munt de dies, mesos, que no coincidíem... Els cabells mig canosos, uns quaranta indefinits... Som el que els nostres ulls diuen... Aquest esguard d'avui, tan d'ahir... Què ens passa al cap del dia? A comptagotes, graons de solitud...

Dona trista, cada dia amunt i avall. Què pot endur-se el tren que trobi a faltar? Els somnis. Quan vam seure davant per davant ara fa un mesos, confessava que havia passat els nadals sola. Res a dir.

Puja al tren la dona trista. Dia gris de tornada a casa. Al seu costat i al meu una parelleta que no arriben als vint, el to de veu altíssim... Parlen de 'ligues' i discos, si encerclar vol dir redondear... Aquesta intimitat compartida... Un dels avantatges de viatjar amb tren... Empassar-te la vida dels altres.

'Armas de mujer', diu la noia al seu amic. M'he perdut, el salt d'un tema a l'altre és de vertigen.  'Déjame sentirme bien conmigo misma', acaba la joveneta... No ho saps prou, penso. Imprescindible. I miro la dona trista, lluny de la conversa, els ulls fits en el vidre, a voltes el seu reflex, aquesta tarda grisa.

El pitjor silenci és el que no tries. La pitjor solitud és la que et cau al damunt sense permís. Com més te'n vols desprendre més t'impregna el cor... Núvols grisos envaint tots els racons...

Hi ha viatges, rostres, mirades que no oblides. Avui la tristesa viatja i baixa a una andana molt més estreta, i les passes menen a qualsevol pis, de qualsevol lloc, de qualsevol somni...

Nina Simone... I put a spell on you

https://www.youtube.com/watch?v=ua2k52n_Bvw











2 comentaris:

  1. Ah, els viatges en tren… Quanta vida transporten!
    Vagons farcits de converses, silencis, alegries, tristors… i tantes i tantes altres histories.

    Sublim, la Nina Simone a ‘I put a spell on you’. Et recomano –l’acabo de descobrir– la versió de Joss Stone (Luna Park, 2015). Un altre registre, però sublim també.

    ResponElimina
  2. Gràcies guapo. Ai aquests paisatges interiors... Llegia fa uns instants un escrit magnífic de l'Eva Piquer

    http://www.catorze.cat/noticia/7703/mapes/se/descuiden

    Aquesta tardor... No és com les altres.. Una abraçada grossa

    ResponElimina