Ficció

El lladre de paraules, sessió de cinema, un plaer. Hi ha nits que reclames per a tu, per gaudir-les en solitud. L'espai personal, tan important, que cal preservar com un tresoret. I compartir. Amb qui et faci vibrar.

La nit és amiga de la ficció. I de la reflexió.

Portem de bracet la solitud, preservem la nostra particular manera de ser qui som perquè la llibertat és allò que ens fa ser qui som i també atractius per als altres. 

I l'amor? És com el futur. No està escrit. L'escrivim mentre ens fascina el que fem i amb qui ho fem. I oblidem el temps i l'espai, o els reinventem o senzillament vivim.

No omplim el nostre món amb l'altre. Només l'eixamplem. De fet quan estem amb algú que ens fa vibrar no ens cal pensar en res més que sentir-lo, escoltar-lo i estimar-lo.

Parafrasejant el protagonista de El lladre de paraules, 'en algun moment hem de triar entre la vida i la ficció. Les dues van molt unides però mai arriben a tocar-se'.

Billie Holiday... April in Paris...