Cel serè...

Una de les darreres pel·lícules infantils que m'ha agradat més i que he vist més vegades és Big Hero 6. Un Disney, sí, amb tots els clixés però amb algunes seqüències memorables. No diu cap cosa que no sabés però les reflexions són tan gràfiques que fan repensar l'actitud davant els problemes o els reptes. Aquest fragment (versió llatina, al més pur estil Disney anys 70), n'és un exemple:


Canviar l'angle, la perspectiva, per mirar de no pensar gaire en allò que és inevitable. Treure'n l'entrellat? Hiro troba un invent, els microbots, i jo una motivació, un somriure. I d'altres: aquest sol meravellós i una propera trobada d'amigues espectaculars... La perspectiva és magnífica. Interioritzem-la...

Ahir parlava amb un amic d'actituds i persones. És un amic de nova fornada honest i generós. Estima una dona, relació molt recent, intensa... A certa edat hi ha passos que obvies per obvis, em comentava. Ara inicien el camí de l'estem molt bé junts i ens agradaria poder estar junts i veus aquell indret, i seria bonic tenir-hi una casa i... El meu amic em va demanar consell... Piano, piano, noi, vaig dir-li, esteu estupendos, conserveu els espais, els amics, allò que enriqueix el món que compartiu i que fa que estigueu junts...

No sé pas què faria jo si fos ell. Però crec que voler córrer no sempre és sinònim de sentir-se a gust. No el vaig veure disposat a fer una marató. Tot i que és molt temptador, especialment quan corres enmig de la natura, la humana... El meu amic ja ha passat per paratges semblants. Convé recordar el que has viscut i ser capaç de preservar el que tant ha costat de construir. Per mantenir i sobretot per compartir en la seva justa mesura. Per avançar. Step by step.

Tema estrella de la quinta dels seixanta: les relacions humanes, un camp de conreu curulla de llavors. La tria d'una persona o d'una altra depèn de nosaltres, de l'angle... Qüestió de geometria humana. Per què algunes persones sí i d'altres no? Per què algunes més intenses que d'altres? Ni al meu amic ni a mi se'ns escapa que quan no és només amistat, la cosa es complica. Nosaltres en som un exemple. D'amistat amb majúscula. Gens complicada. Potser perquè vam ser amics de bon principi. Potser perquè tots dos som del mateix planeta.

Una de les propietats d'aquests dolls mentre els escric és l'efecte analgèsic. Haig de tornar al principi per saber la motivació a l'hora d'escriure'l. El sentiment que em movia ha canviat. Com la perspectiva. Què bé aquest sol tan benvingut després de la pluja regalada. Quina sort la llum que arriba de la finestra estant. Quina emoció la perspectiva d'assaborir un Delta compartit, les excursions futures al Bassegoda, a les Guilleries, a nous indrets...

'Dibuixa'm la rialla pel camí'... Marala... La reina de les flors...